Tal dia com avui de l'any 1950, fa 68 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, pare del galleguisme polític i un dels fundadors de l'aliança de partits sobiranistes gallecs, bascos i catalans. L'aliança sobiranista Galeusca, anomenada també Triple Aliança, va ser fundada a Barcelona l'11 de setembre de 1923, i va estar integrada per Estat Català —de Francesc Macià—, Unió Catalanista —de Josep Riera— i Acció Catalana —de Rovira i Virgili—, per Catalunya; el Partit Nacionalista Basc i la Comunió Nacionalista Basca, per Euskadi; i Irmandade Nazonalista Galega i Irmandades da Fala —de Castelao—, per Galícia.
Castelao, nascut a Rianxo (Galícia) l'any 1886, metge, escriptor i dibuixant, va tenir una intensa relació amb Catalunya a través de la política. La seva idea d'una Galícia desenvolupada estava plenament inspirada en la Catalunya que va conèixer —la de la Mancomunitat de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch—, a la qual reconeixia com un model de progrés social, polític i cultural, clarament contraposat a l'Espanya del caciquisme. Defensor d'un model d'Estat confederal, i del protagonisme que hi havien de jugar les nacions peninsulars perifèriques diria: “La qüestió catalana —igual que la basca i la gallega— no és un delicte que s'hagi de reprimir, ni una malaltia que es pugui curar”.
Congrés de sobiranistes gallecs i catalans
Galícia havia votat un Estatut el juny de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil i l'ocupació immediata dels militars aixecats havia impedit convocar eleccions, constituir un Parlament i formar un govern. Castelao es va refugiar durant un any a Barcelona, en un pis de la Rambla de Catalunya, 28, que va convertir en la seu del galleguisme polític. Allà va conèixer la mort del seu amic personal i aliat polític Manuel Carrasco i Formiguera, fundador de la Unió Democràtica de Catalunya, afusellat a Burgos (Castella) per ordre expressa del general Franco. Els seus escrits posteriors, des de l'exili, revelarien un estat de profunda decepció amb la idea d'Espanya.