Tal dia com avui de l’any 1931, fa 88 anys, tres dies després que els governs provisionals català i espanyol haguessin acordat la restauració de l’autogovern de Catalunya, el servei de premsa del gabinet del president Macià informava que tots els casals catalans d’Amèrica havien enviat telegrames on donaven ple suport a la Generalitat. Aquells telegrames felicitaven la restauració de la Generalitat i li reconeixien la categoria de màxima institució de govern de Catalunya. Entre aquells casals catalans hi havia els de Mèxic, Cuba (l’Havana i Santiago), Uruguai, Argentina (Buenos Aires, Rosario i Tierra del Fuego), Xile, Equador, Puerto Rico, Paraguai i Filipines. També hi havia telegrames procedents dels casals catalans d’Europa: Suïssa i França.

La història dels casals catalans a l’exterior es remuntava al segle XIX. L’any 1840 els catalans residents a l’Havana (Cuba) crearien el primer casal a l’exterior: la Societat de Beneficiència de Naturals de Catalunya; que s’organitzaria, també, com una entitat mutual. Poc després, durant la segona meitat del segle XIX i coincidint amb la primera gran onada d’emigració catalana a Amèrica es completaria el mapa. El protagonisme de la comunitat catalana de Buenos Aires en el procés d’independència de Río de la Plata (1810), convertiria l’Argentina en una de les principals destinacions d’aquella emigració. El segon casal català a l’exterior s’obriria l’any 1847 a Buenos Aires amb el nom Associació Catalana de Socors Mutus Montepio de Montserrat.

La relació entre els casals catalans d’Amèrica i el president Macià era molt intensa. Sobretot des que el general Primo de Rivera, després del cop d’estat militar (1923), havia desballestat i liquidat la Mancomunitat de Catalunya (1924), referent màxim dels casals catalans. Durant l’etapa dictatorial (1923-1930) Macià, líder del partit independentista Estat Català (1922), a diferència dels dirigents de la Lliga Regionalista, es va exiliar i va portar a terme una intensa campanya als casals americans. Una bona part de l’emprèstit Pau Claris (1926), de 8.750.000 pessetes (l’equivalent actual a 40 milions d’euros), emès per Macià per finançar un exèrcit que havia d’independitzar Catalunya (Fets de Prats de Molló), va ser subscrit pels casals catalans d’Amèrica.