Tal dia com avui de l’any 1347, fa 672 anys, a Barcelona, es casaven el comte-rei Pere III de Barcelona i IV d’Aragó i la infanta Elionor de Borgonya, segona filla del rei Alfons IV de Portugal i tercera a la línia successòria del tron de Lisboa. Aquest matrimoni era el segon enllaç de Pere (anomenat el Cerimoniós), que amb anterioritat havia estat casat i havia enviudat de Maria de Navarra (1347) i de qui havia tingut, només, descendència femenina (Constança ―futura reina consort de Sicília― i Joana ―futura comtessa consort d’Empúries―). Poc després de la mort de Maria de Navarra, Pere III hauria intentat ―infructuosament― proclamar Constança hereva al tron catalanoaragonès.

La forta resistència dels braços nobiliaris aragonès i valencià al nomenament successori de Constança va impulsar la cancelleria reial de Barcelona a negociar un matrimoni polític que, no tan sols, concebés un hereu mascle, sinó que també acostés posicions i interessos amb la pròspera corona portuguesa. En alguna ocasió anterior, s’havia pactat algun matrimoni polític entre sobirans del casal de Barcelona i infantes castellanes descendentes de la família reial portuguesa. Però mai amb una princesa que era en un lloc destacat de la línia successòria. Finalment, i després d’una ràpida negociació portada a terme a Lisboa, es casaven Pere (que llavors tenia vint-i-vuit anys) i Elionor (que llavors tenia dinou anys).

Però aquesta relació, que hauria acostat notablement les cancelleries de Barcelona (primer port de la Mediterrània occidental) i de Lisboa (port puixant de l’Atlàntic), va quedar sobtadament truncada amb la inesperada mort d’Elionor. El 29 d’octubre de 1348, onze mesos després del casament, Elionor moria ―sense haver pogut concebre descendència― a Xèrica (País Valencià) a causa de la Pesta Negra. Elionor de Portugal es convertia en la víctima més il·lustre d’aquella pandèmia que va matar un terç de la població catalana i valenciana, i de la població europea. Pere III es casaria, posteriorment, amb Elionor de Sicília (1349), que seria la mare dels futurs comte-reis Joan I (anomenat el Caçador) i Martí I (anomenat l’Humà, i darrer Berenguer).