Tal dia com avui de l’any 1421, fa 597 anys, naixia a Peñafiel (Castella) Carles de Trastàmara i d’Évreux, més conegut com el príncep de Viana, que passaria a la història com el cap del partit que va enfrontar l’aristocràcia feudal catalana amb la corona. Carles de Viana era fill de Joan de Trastàmara, que a la mort del seu germà gran Alfons el Magnànim heretaria el tron de la corona d’Aragó, i de Blanca d’Évreux, vídua de Martí el Jove, el darrer príncep de la dinastia Berenguer-Aragó, i que regnava a Navarra com a Blanca I. El matrimoni entre Joan (nascut el 1398) i Blanca (nascuda el 1387) va ser pactat amb el propòsit de recuperar l’aliança entre la Corona d’Aragó i el regne de Navarra, deteriorada després de la mort del príncep Martí el Jove.

Blanca de Navarra no havia tingut descendència amb Martí el Jove. Per la qual cosa es va pactar que el primogènit del seu matrimoni amb Joan de Trastàmara —que en el moment de les negociacions no era el sobirà de la Corona d’Aragó ni tampoc estava previst que ho fos— seria el futur rei de Navarra. La mort de Blanca (1441) va provocar una guerra entre el pare —que no estava disposat a complir els pactes— i el fill —que reclamava els seus drets dinàstics—. El conflicte s’intensificaria a mida que Alfons —el sobirà de la Corona d’Aragó— es feia vell i no engendrava descendència. Joan, que regnava a Navarra de facto, es postularia com el seu successor, i el 1458 (a la mort d’Alfons) sumaria a la seva condició de monarca navarrès la de sobirà de la Corona d’Aragó.

En aquell moment Carles es va convertir en el cap del partit aristocràtic català, que governava les institucions del país. Carles de Viana representaria el partit feudal —la noblesa propietària i militar— que s’oposava frontalment a les reivindicacions de la maltractada pagesia de remença i a l'onada general de progressiva concentració de poder al voltant de la corona. Joan II, casat amb Joana Enríquez, engendraria un segon hereu: Ferran, més endavant el Catòlic. L’any 1461 el partit aristocràtic aconseguiria que Joan nomenés Carles lloctinent de Catalunya, que equivalia a la dignitat d’hereu al tron. Però poc després Carles moriria presumptament enverinat per la seva madrastra; i el resultat de les posteriors guerres civils enfonsaria definitivament el partit feudal.