Tal dia com avui de l’any 1785, fa 235 anys, el rei Carles III aprovava el disseny de la primera i actual bandera espanyola. Des que els Reis Catòlics havien assolit els seus respectius trons (1479), les ensenyes de la monarquia hispànica eren una cercavila de dibuixos i de colors: des de la Creu de Borgonya (introduïda per Felip el Bell l’any 1506) —acolorida segons la conveniència— fins a un trencaclosques drapejat que reunia totes les armes de l’edifici polític hispànic. Fins i tot, quan Felip V —el primer Borbó hispànic— va desballestar l’edifici foral dels Habsburg (1715) va mantenir la Creu de Borgonya amb les armes borbòniques com a ensenya d’aquella primera Espanya unitària.  

Segons les fonts oficials, Carles III va crear el primer i actual model de la bandera espanyola “para evitar los inconvenientes y perjuicios que (...) la Bandera Nacional de que usa Mi Armada Naval y demás Embarcaciones Españolas equivocándose a largas distancias ó con vientos calmosos con la de otras Naciones, he resuelto que en adelante usen mis Buques de guerra de Bandera dividida a lo largo en tres listas, de las cuales la alta y la baja sean encarnadas y del ancho cada una de la cuarta parte del total, y la de enmedio, amarilla, colocándose en ésta el Escudo de mis Reales Armas, reducido a los dos quarteles de Castilla y León”.

Passat més de mig segle (13 d’octubre de 1843), mesos després del terrible bombardeig d’Espartero sobre Barcelona (1842) i coincidint amb la “coronació exprés” d’Isabel II, es decretava: “Las banderas y estandartes de todos los cuerpos e institutos que componen el Ejército, la Armada y la Milicia Nacional, usarán iguales en colores a la bandera de guerra española, y colocados éstos por el mismo orden que lo están en ella”. D’aquesta forma, per primera vegada en la història, Espanya passava a tenir una bandera única per a totes les administracions i representacions. Amb vuit segles i mig de diferència respecte a la senyera quadribarrada dels comtats independents catalans.