Tal dia com avui de l’any 1740, fa 279 anys, moria a Viena (Àustria) Carles d’Habsburg, arxiduc independent d’Àustria i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Carles d’Habsburg havia estat el candidat dels països de la confederació catalano-aragonesa al tron de la monarquia hispànica durant la Guerra de Successió (1705-1715). El 7 de novembre de 1705, després de jurar les Constitucions de Catalunya, les Corts catalanes el van nomenar comte independent de Barcelona, títol que des del 16 de maig de 1519 (Carles de Gant, net i hereu dels Reis Catòlics) ostentaven els sobirans de la monarquia hispànica.
Si Carles de Gant havia estat el primer sobirà de la monarquia hispànica que havia ostentat el títol de comte independent de Barcelona (havia rebut el nomenament després de jurar les Constitucions de Catalunya), un altre Carles, en aquest cas un rebesnet seu, seria el darrer. El triomf de la causa borbònica en el conflicte successori es traduiria en la incorporació forçosa de Catalunya al regne d’Espanya “por justo derecho de conquista”. El regne d’Espanya ―entitat política unitària de fàbrica borbònica, creada després de la Guerra de Successió hispànica― mai contemplaria la restauració de l’estat foral català.
Carles d’Habsburg havia estat, també, el candidat al tron hispànic de l’aliança internacional antiborbònica, formada per l’arxiducat independent d’Àustria, els regnes d’Anglaterra i de Portugal, la república dels Països Baixos i el ducat independent de Savoia. Catalunya s’havia sumat a aquesta coalició el 20 de juny de 1705. Durant el conflicte es va casar i va establir la seva cancelleria a Barcelona; i després promouria infraestructures d’acollida de l’exili català i valencià, com l’Hospital de Währing (a Viena) o la colònia de Nova Barcelona (a la Voivodina sèrbia). Segons les fonts documentals, la darrera paraula que va pronunciar al llit de mort va ser “Barcelona”.