Tal dia com avui de l’any 1706, fa 312 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), el comte d’Uhlefeld ―virrei de Catalunya nomenat per Carles d’Habsburg― trametia a la Generalitat l’autorització per a la construcció d’una “casa de port franch” a la zona coneguda com “les barraques del port” i situada entre el Portal del Mar (davant del Port Vell) i la línia de la costa. Cal recordar que la muralla de Barcelona separava el port i la trama urbana, i que el Portal de Mar era l’accés que comunicava el moll on s’efectuava l’estiba i desestiba de mercaderies amb el Pla de Palau, que era el districte mercantil i financer de la ciutat.
La Casa del Port Franc, que era una vella aspiració de les classes mercantils barcelonines, ja havia estat autoritzada per Felip V (el primer Borbó hispànic) en les primeres corts que va celebrar amb les institucions catalanes (1701-1702). L’autorització de la Casa del Port Franc era una de les contrapartides que els representants polítics catalans li havien arrencat a canvi del “donatiu” al rei que es negociava cada cop que se celebraven corts. Però, paradoxalment, havia estat el virrei de Catalunya nomenat pel primer Borbó, Fernández de Velasco (1703-1705) el que, pretextant raons de seguretat militar, havia impedit la realització del projecte.
La Casa del Port Franc era un dels principals elements del projecte de dinamització del port de Barcelona. A través d’aquesta instal·lació havien de transitar productes considerats estratègics que restaven parcialment o totalment lliures d’aranzels duaners. I havia de tenir un paper prioritari en el procés de consolidació dels canals comercials catalans amb Anglaterra i els Països Baixos; i de recuperació de les velles ―i parcialment abandonades― relacions d’intercanvi amb Nàpols, Sicília i Sardenya. L’ocupació borbònica (1714) no tan sols impediria el ple desenvolupament del projecte, sinó que seria víctima de les polítiques punitives del nou règim i quedaria abandonat.