Tal dia com avui de l’any 778, fa 1.243 anys, a Roncesvalls (actualment comunitat foral de Navarra), un petit exèrcit format per diverses nacions basques del Pirineu central i occidental emboscava i infligia una derrota important als exèrcits de Carlemany, que es retiraven cap als seus dominis després de la fracassada operació de conquesta de les places àrabs d’Osca i de Saragossa. Segons algunes fonts, els bascos van emboscar els francs per venjar el terrible saqueig i mortaldat que l’exèrcit de Carlemany havia infligit a la població de Pamplona. Aquella derrota confirmaria el fracàs del projecte de creació de la Marca Hispànica.
A partir de la desfeta de Roncesvalls, la cancelleria carolíngia va modificar substancialment els plans expansius cap al sud. La reina-mare Berta (anomenada "la del peu gran" a causa d’una malformació congènita, i considerada la veritable arquitecta d’aquell projecte) es va convèncer —i va convèncer Carlemany— que les oligarquies àrabs de la Frontera Superior —la vall de l’Ebre— havien repensat el seu posicionament inicial i preferien mantenir una bona relació amb el poder central de Còrdova. També es van convèncer que els hispani dels Pirineus centrals i occidentals preferien conservar la seva bona relació amb els àrabs, i no farien res per facilitar la invasió carolíngia.
A partir d’aquella desfeta, Berta i Carlemany van centrar tots els esforços expansius del sud cap a l’extrem oriental dels Pirineus. En poc menys de set anys van saltar la serralada i van ocupar Girona, Besalú, Llívia i la Seu d’Urgell (785). En aquestes operacions —a diferència del que havia passat a Saragossa o a Osca— la població autòctona va col·laborar activament amb els carolingis. Tan sols tretze anys més tard de la desfeta de Roncesvalls (801), Lluís —el primogènit i hereu de Carlemany— entrava a Barcelona (també amb la col·laboració de la població autòctona i especialment de la comunitat jueva local) i la convertia en la capital de la Marca de Gòtia.