Tal dia com avui de l’any 1932, fa 88 anys, es proclamaven oficialment els noms que encapçalarien els partits polítics que concorrerien a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta institució havia estat creada després de la restauració de la Generalitat (14 d’abril de 1931) i l’aprovació de l’Estatut (2 d’agost de 1931) per referèndum popular. L’Estatut obtindria el suport del 99% dels vots de la ciutadania i, posteriorment, seria aprovat —però retallat sensiblement per les Corts republicanes— amb l’argument que “este Estatuto catalán es excesivamente ambicioso y pretencioso” (9 de setembre de 1932). Les eleccions se celebrarien, tan sols, dos dies després (20 de novembre de 1932).

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 19/11/1932), es van presentar nou partits polítics: Dreta de Catalunya (una amalgama monàrquica de carlins i alfonsins), encapçalada per Salvador Anglada i Josep Bertran; Esquerra Republicana, per Francesc Macià i Lluís Companys; Lliga Regionalista, per Josep Agell i Josep Blanc; Partit Catalanista Republicà, per Claudi Ametlla i Lluís Nicolau d’Olwer; Partido Radical (lerrouxista), per Tomàs Burrull; Partit Nacionalista Català, per Francesc Maspons; Bloc Obrer i Camperol (comunistes), per Jordi Arquer; el Partit Federalista, per Eduard Medrano; la UGT per Camil Companys (germà de Lluís Companys); i el Partit Social Revolucionari (extrema esquerra) per Angel Samblancat.

Els resultats d’aquelles eleccions i la composició del primer Parlament quedaria repartida entre tres grans forces polítiques: Esquerra Republicana i les seves confluències obtindria la majoria amb 67 dels 85 diputats en joc. Molt endarrerida quedaria la Lliga Regionalista, que, des del 1907 fins al 1931, havia estat el partit hegemònic a Catalunya, i que obtenia 16 diputats (17 amb la Unió Democràtica de Catalunya). I el Partit Catalanista Republicà n’obtenia 1. En canvi, els partits d’obediència espanyola (lerrouxistes i monàrquics) no passarien del topall del 5% dels vots, i quedarien sense representació. La resta de partits que concorrien a aquelles primeres i històriques eleccions tampoc van obtenir representació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat