Tal dia com avui de l’any 1516, fa 503 anys, els Braços Generals rebutjaven formalment el testament de Ferran el Catòlic (mort dos dies abans) que havia nomenat la seva filla Joana de Castella (més coneguda com a Joana la Boja) reina de la corona catalanoaragonesa, i Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra com a regent fins a la majoria d’edat de Carles de Gant (el fill de Joana). En aquella sessió s’imposarien els partidaris de no reconèixer l’autoritat de Joana de Castella i nomenar Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra regent de la corona fins a l’arribada de Carles de Gant, prescindint totalment de la figura de la nova reina.
El rebuig dels Braços Generals va provocar un efecte dominó: poc després la resta de països de la corona catalanoaragonesa (Aragó, València, Sicília, Nàpols i Sardenya) seguirien els mateixos passos. A les illes Balears no es va produir cap moviment perquè les seves institucions depenien dels Braços Generals catalans. I, també, tot seguit les corts castellanolleoneses farien el mateix: rebutjarien el testament de Ferran el Catòlic que transmetia a Joana la Boja el tron de Castella i de Lleó i nomenarien Francisco Jiménez de Cisneros, més conegut com el cardenal Cisneros, regent del regne fins a l’arribada de Carles de Gant.
Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra era el fill primogènit de Ferran el Catòlic, i era fruit d’una relació extramatrimonial amb Aldonça Roig d’Ivorra. Va ser engendrat en el decurs de les negociacions matrimonials entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella a Cervera (1470) i, posteriorment, la seva mare jugaria un paper molt destacat en la cancelleria del rei catòlic. Les fonts la identifiquen com la dona amb vestuari masculí que sempre va formar part de la cancelleria del rei Ferran. Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra seria regent de la corona catalanoaragonesa fins al 16 de maig de 1519, quan les Corts de Catalunya van proclamar Carles de Gant comte de Barcelona.