Tal dia com avui de l’any 1713, fa 306 anys, a Vic i en el context de la darrera etapa del conflicte successori hispànic (1705-1715) anomenat Guerra dels Catalans (1713-1714); Agustin Fernandez de Velasco y Bracamonte Guzmán -comandant de les tropes borbòniques franco-castellanes que havien ocupat la plana de Vic-; ordenava l’execució de Francesc Macià i Ambert, més conegut com a Bac de Roda i capità dels fusellers voluntaris catalans que lluitaven per la causa austriacista.

Es dona la circumstància que Bracamonte, era cosí de Fernández de Velasco y Tovar, que havia estat virrei de Catalunya en dues ocasions. En la primera (1696-1697) -en el decurs el regnat del darrer Habsburg- havia abandonat precipitadament Barcelona durant el setge francès de Vendôme que havia causat 4.000 víctimes mortals entre la població civil. I en la segona (1703-1705) -durant el regnat del primer Borbó-, i en el decurs de l’entrada a Barcelona de l’exèrcit aliat austriacista, havia fet el mateix.

Bac de Roda va ser executat com un delinqüent i no com un militar; malgrat que des del 1705 era un oficial de l’Exèrcit de Catalunya i, per tant, de les armes imperials de la casa d’Habsburg. En el decurs de la seva vida militar, va tenir destacadíssimes actuacions a les planes de Vic i de Lleida, i a Barcelona. El seu full de serveis era impecable i mai havia dispensat un tracte deshonrós a l’enemic -que havia derrotat en repetides ocasions-.

L’execució de Bac de Roda, pública i pel mètode de la forca, responia a un doble propòsit: formava part de la política de terror i escarment que, impunement, practicaven les tropes borbòniques sobre els resistents i sobre la població civil catalans; i responia, també, a un desig de venjança que, a la cort borbònica de Madrid, havia estat elevat a la categoria d’institució. La reina espanyola Maria Lluïsa de Savoia -esposa de Felip V- havia proclamat que “llençaria els fills pel balcó abans que perdonar els catalans”.

Segons la tradició, les últimes paraules que va pronunciar Bac de Roda van ser: “No em maten per ser traïdor ni tampoc per ser cap lladre, sinó per que he volgut dir que visqui tota la pàtria”.