Tal dia com avui de l’any 1916, fa 104 anys, moria a Vic Josep Torras i Bages, que havia estat bisbe de la diòcesi osonenca des del 10 de novembre de 1899 fins al dia de la seva defunció. Torras i Bages havia estat el 86è bisbe de la mil·lenària diòcesi de Vic, que en el decurs de la seva història generalment ha estat dirigida per personalitats que han tingut una gran rellevància en la història de Catalunya: l’abat Oliba (precursor de les assemblees de Pau i Treva, origen del sistema parlamentari europeu) o Francesc Robuster (cap del partit bandoler cadell ―dels gremis urbans―, en conflicte amb el partit bandoler nyerro ―de la petita noblesa postfeudal arruïnada).
Torras i Bages seria una de les figures intel·lectuals més destacades de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX. Va publicar una gran quantitat de llibres (en català prefabrià), i va liderar un moviment ideològic pioner a l’estat espanyol que proposava l’adaptació de l’Església catòlica a les noves realitats polítiques i socials derivades de la Revolució Industrial. Al mateix temps, va destacar com un dels més ferms defensors de la recuperació de la llengua, de la cultura i de les institucions catalanes. El 1882, abans d’accedir a la mitra de Vic, havia estat president de la comissió encarregada de la redacció de les Bases de Manresa (el punt de partida del catalanisme polític).
Torras i Bages es convertiria en una de les figures més representatives del catalanisme regionalista d’arrel cristiana. L’any 1892 va publicar la seva obra cabdal: La tradició catalana, que va ser llibre de capçalera de les personalitats que, el 1901, fundarien la Lliga Regionalista. El, pretès o no, lema d’aquest llibre: “Catalunya serà cristiana o no serà”, va ser assumit per la militància catalanista conservadora, sobretot en la clandestinitat del franquisme i en els primers anys de règim constitucional; i ha donat com a resultat la denominació “catalanisme montserratí”, en ocasions, utilitzada pejorativament per a referir-se al catalanisme autonomista.