Tal dia com avui de l'any 1938, fa 79 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) l'exèrcit republicà completava la retirada de les tropes que havien combatut al marge dret del riu Ebre, entre Mequinensa (Baix Cinca) i Amposta (Montsià), en l'anomenat front de l'Ebre. El dia anterior al vespre, el XV Cos de l'Exèrcit Republicà Popular, l'últim a evacuar les posicions, passava al marge dret del riu Ebre, i el dia 16, dinamitava el pont sobre el riu a Flix (Ribera d'Ebre) que havia utilitzat en l'operació de retirada. La derrota republicana a l'Ebre resultaria definitiva i precipitaria l'ocupació franquista de Catalunya i la terrible repressió que la seguiria. Lleida ja havia estat ocupada, i durant gener i febrer del 1939 ocuparien Reus, Tarragona, Barcelona i Girona. 

La Batalla de l'Ebre passaria a la història com la més llarga i la més mortífera de la Guerra Civil espanyola. Després de 115 dies de combats —entre el 25 de juliol i el 16 de novembre—, l'exèrcit republicà —comandat pels caps militars Modesto, Líster, Tagüeña i Vega— es retirava amb un balanç esfereïdor de baixes. Segons els historiadors hispanistes Thomas, Beevor, Preston i Jackson, l'exèrcit republicà va patir 70.000 baixes, distribuïdes en 15.000 morts, 15.000 desapareguts, 20.000 ferits i 20.000 capturats. La retirada republicana es va produir en un escenari caòtic. Alguns testimonis declararien que, en absència de llaüts, els soldats que no sabien nedar formaven cadenes humanes, que el corrent de l'aigua trencava i arrossegava cap al fons del riu.

La derrota republicana a l'Ebre, al marge de la pèrdua de vides humanes, va tenir unes conseqüències devastadores per la zona especialment castigada per les accions de guerra. Els pobles i l'economia situats al front de guerra van restar en una situació d'absoluta destrucció. El cas, probablement, més colpidor seria el de Corbera d'Ebre (Terra Alta), un poble de 2.000 habitants que va restar tan malmès que mai es prendria la iniciativa de reconstruir-lo. La destrucció de l'aparell agrari i industrial del conjunt de territoris afectats per l'acció de guerra, condemnaria les Terres de l'Ebre, la regió hídrica més rica de Catalunya i per tant amb més potencial de creixement industrial, a una situació de marginalitat que trigarien dècades a revertir.