Tal dia com avui de l’any 1658; a Dunkerque (llavors Països Baixos hispànics i actualment França) i en el context de la Guerra hispanofrancesa (1635-1659), es va lliurar la Batalla de les Dunes, que va significar la fi definitiva de la primacia dels Terços de la monarquia hispànica que havien dominat el panorama militar europeu des de principis del segle anterior. En aquella batalla es van enfrontar; per una banda, una reunió de Terços hispànics procedents de diverses destinacions i les tropes sedicioses de Carles II d’Anglaterra, que havia estat destituït i expulsat pel Parlament anglès (1649); i per l’altra els exèrcits de la monarquia francesa del rei Lluís XIV i de la República anglesa presidida per Oliver Cromwell.

Aquella batalla es va saldar amb una clamorosa derrota de les tropes hispàniques; que en un intent desesperat de canviar el curs desfavorable d’aquell conflicte, havien desplegat una campanya que pretenia ocupar l’extrem nord del territori francès. La desfeta dels Terços hispànics, que en aquella ocasió estaven comandats per Joan Josep d’Àustria (fill il·legítim del rei Felip IV i de l’actriu Maria Calderón); va posar fi a la primacia d’un cos de l’exèrcit; que, durant un segle llarg, havia estat una màquina de terror i de destrucció i que havia sembrat de mort Catalunya, Nàpols, els Països Baixos i els principats independents alemanys de confessió luterana. S’estima que els Terços hispànics van causar la mort d’uns 300.000 civils.

No obstant això, aquella desfeta no era la primera. La fi de la primacia dels Terços ja s’havia anunciat disset anys abans. El 26 de gener de 1641 (en el context de la Guerra de Separació de Catalunya, 1640-1652/59); els Terços hispànics comandats pel sanguinari marquès de Los Vélez, havien estat derrotats a Montjuïc per un combinat catalanofrancès. En aquella batalla, els Terços —que venien d’assassinar a sang freda bona part de la població civil de Tortosa, del Perelló i de Cambrils— van perdre quasi tots els seus comandaments i, els supervivents van desertar a la desbandada. Aquells Terços s’havien lliurat als saqueigs, violacions i assassinats de la població civil catalana (1635-1640); com ho haurien fet en qualsevol país estranger ocupat.