Tal dia com avui de l’any 1892, fa 128 anys, l’Assemblea de Manresa, reunida en aquesta ciutat i formada per diverses associacions catalanistes repartides pel territori, aprovava un document que va ser anomenat les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquell projecte no tan sols contemplava la recuperació de l’autogovern de Catalunya —liquidat a sang i foc pel primer Borbó hispànic el 1714—, sinó que també proposava una profunda renovació de l’organització política de l’estat espanyol.

En aquell document es proposava recuperar el model foral anterior a 1714 adaptat a la nova realitat de 1892; transformant l’estat espanyol en una federació de territoris històrics. Al poder central se li reservaven les competències de defensa i de relacions internacionals. I s’organitzaria sota el concepte de la separació de les funcions legislativa, executiva i judicial. En cap cas, aquell document, es pronunciava en relació a la condició del cap d’estat, és a dir, no s’inclinava cap a la monarquia ni cap a la República.

En canvi, el “poder regional” gestionaria les competències legislatives i executives del territori. La Base Sisena deia: “Catalunya serà l'única sobirana del seu govern interior (...) dictarà lliurement les seves lleis orgàniques; tindrà cura de la legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l'establiment i el cobrament d'impostos; i de l'encunyació de moneda”. I la Base Setena deia: “El poder legislatiu regional radicarà en les Corts catalanes [...], que es formaran per sufragi de tots els caps de casa”

La reacció del poder central va ser de menyspreu. A través de la premsa de Madrid es va promoure una campanya de desprestigi d’aquella proposta i de les persones que l’havien debatuda i redactada. Eduardo Dato, líder del Partit Conservador, va dir que aquell projecte era: “Tan utópico como el programa socialista y tan peligroso, quizá, como el anarquista”; i Antonio Maura, llavors un dels líders del Partit Liberal, va afirmar que era: “Un programa de disolución y negación de la patria”.