Tal dia com avui de l’any 1929, fa 91 anys, José Calvo Sotelo, ministre d’Economia i Hisenda del règim dictatorial de Primo de Rivera, autoritzava la creació del Banco Exterior de España, la primera entitat bancària de la península Ibèrica destinada, exclusivament, al finançament de l’exportació. Aquell banc es va crear sobre el projecte dels banquers catalans Evarist Fàbregas i Eduard Recasens, principals accionistes del Banc de Reus, entitat matriu del hòlding bancari català format pel Banc de Barcelona, el Banc Mercantil de Tarragona i el Banc de Tortosa.

Aquella operació es va portar a terme en un context de lideratge de l’entitat reusenca en el panorama bancari català; i, també, per la bona relació personal entre Fàbregas i Recasens i el ministre Calvo Sotelo. Quan es va autoritzar l’operació, el hòlding liderat pel Banc de Reus —que operava amb el nom comercial Banco de Cataluña—, l’entitat de Fàbregas i Recasens era una de les cinc principals entitats financeres de l’estat espanyol: havia col·laborat en la creació de les petrolíferes públiques Campsa i Cepsa, i gestionava en exclusiva els cobraments, pagaments i dipòsits d’aquestes dues companyies.

Amb la creació del Banco Exterior de España es pretenia impulsar l’exportació de productes industrials catalans als principals mercats mundials; i, segons alguns historiadors, era la punta de llança del projecte d’Eduard Recasens que ambicionava crear un banc central espanyol de caràcter privat amb seu a Catalunya. Això seria el que explicaria que, fins i tot, un any abans —mentre es negociava el projecte— els bancs del nord peninsular Urquijo, Bilbao, Vizcaya i Santander (els grans rivals del Banc de Reus) formessin una aliança amb el propòsit de controlar la nova entitat.

Fàbregas i Recasens van respondre amb la creació d’una aliança bancària catalana que seria anomenada Sociedad Anónima del Crédito Peninsular y Americano (agost, 1928), i que obtindria l’adjudicació del nou banc (març, 1929). Els bancs del nord peninsular ho entendrien com una declaració de guerra; i quan es va proclamar la II República espanyola (abril, 1931), Indalecio Prieto (ministre socialista d’Hisenda) i Horacio Echevarrieta (padrí polític de Prieto, amic personal del rei dimissionari Alfons XIII, i gran accionista dels rivals del Banc de Reus) van ordir i provocar la bancarrota de l’entitat reusenca, i es van fer amb el control del Banco Exterior.