Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Comissió Permanent Municipal de l’Ajuntament de Barcelona ordenava proveir les baixes del cos de la Guàrdia Urbana amb un concurs-oposició totalment restringit als excombatents del bàndol franquista. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 10/08/1939), el consistori franquista de la ciutat ordenava “proceder a la provisión, mediante concurso oposición entre excombatientes, de acuerdo con las bases que serán publicadas oportunamente, de varias plazas de guardias urbanos”.

Segons dades de l’administració franquista, s’havien produït una gran quantitat de baixes al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, provocades per les morts durant el conflicte civil, l’exili forçat durant l’ocupació franquista de Catalunya (“rojos y separatistas huidos”, en la terminologia del règim) i els acomiadaments i els empresonaments durant els primers mesos de repressió franquista (“expedientes de depuración”, també en la terminologia del règim). També, segons les dades de l’administració franquista, aquestes vacants van ser proveïdes, exclusivament, per elements ―catalans o forasters― que podien certificar la seva participació en el conflicte civil a les files del bàndol rebel. Exceptuant les condicions físiques, no se’ls exigiria cap altre requisit.

També aquell mateix dia, el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas ―a Barcelona―, dirigit pel coronel Jorge A. Villamide, ordenava la recerca i captura de Manuel Portela Valladares, que havia estat el primer governador de la Generalitat intervinguda després dels Fets del Sis d’Octubre (1934). Portela Valladares, durant la seva gestió a Catalunya (octubre de 1934 – abril de 1935), havia cessat i acomiadat els Mossos d’Esquadra i els havia substituït per Guàrdies d’Assalt i Guàrdies Civils. Portela Valladares, polític independent proper a les tesis lerrouxistes, s’havia exiliat a França. L’any 1940, després de l’ocupació nazi de França, va ser capturat per la Gestapo. Però, sorprenentment, la petició d’extradició cursada per Villamide no va ser mai atesa.