Tal dia com avui de l’any 1714, fa 305 anys, les autoritats polítiques catalanes iniciaven converses amb els comandaments de l’exèrcit borbònic francocastellà que havia ocupat Catalunya per capitular la rendició de Barcelona. Aquelles converses, que es preveien molt complicades, venien precedides de nou anys de guerra, set d’ocupació parcial de Catalunya, tretze mesos i mig de setge sobre Barcelona, i dos dies d’intensos i acarnissats combats als carrers i places de la capital catalana. També el cost humà havia estat elevadíssim: desenes de milers de víctimes en ambdós bàndols.

Les dificultats per a arribar a un acord ja s’havien albirat durant la progressiva ocupació (1707-1714) prèvia a la rendició (1714). Els borbònics s’havien esmerçat a fons a crear un clima de terror i a destruir l’aparell productiu català. El Borbó havia proclamat: “Los resistentes merecen ser sometidos al máximo rigor según las leyes de la guerra para que sirvan de ejemplo a todos mis otros súbditos que, a semejanza suya, persisten en la rebelión”. I la seva dona havia amenaçat que era capaç de llançar els fills pel balcó de palau abans que perdonar els catalans.

En aquelles converses, que finalitzarien l’endemà (14 de setembre), les autoritats polítiques catalanes van exposar que estaven disposades a renunciar a la sobirania de Carles d’Habsburg i acceptar la de Felip de Borbó, a canvi del manteniment del sistema polític, econòmic i militar catalans. Però el duc de Berwick ―el màxim comandament de les forces d’ocupació borbòniques― va contestar que Felip de Borbó (Felip V) només tenia a la ment escarmentar els catalans i que l’única cosa que ell, com a comandant, podia garantir era que es respectarien vides, llibertats i béns.

Passats dos dies de l’assalt de l’11 de setembre, els borbònics no havien aconseguit el domini sobre la ciutat. Tot i això, les autoritats catalanes acabarien acceptant les condicions de Berwick. Però només passada una setmana, l’aparell de dominació borbònic incompliria els pactes, i detindria i empresonaria ―i en alguns casos, executaria― els principals caps militars catalans. Per exemple, Moragues va ser torturat i executat (1715), Villarroel va morir malalt en una masmorra del penal de Coruña (1726) i Basset va morir en la indigència poc després de ser excarcerat (1728).