Tal dia com avui de l’any 1137, fa 881 anys, el rei Ramir II d’Aragó i el comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona signaven a Ayerbe (Aragó) una carta pública, coneguda com la “Confirmació d’Ayerbe” que ratificava els termes negociats quinze dies abans a Barbastre (Aragó) entre totes dues cancelleries per fer efectiva la unió dinàstica dels respectius dominis. La “Confirmació d’Ayerbe” estipulava que el rei Ramir II no podria fer cap donació dels seus dominis sense l’autorització del comte Ramon Berenguer IV; la qual cosa significava que el sobirà aragonès transferia el poder al seu futur gendre, fins i tot abans del matrimoni amb la princesa Peronella.
La “Confirmació d’Ayerbe” desmenteix categòricament que, en les negociacions que van conduir a la unió dinàstica entre les cases de Barcelona i d’Aragó (1136-1137), la cancelleria aragonesa actués en posició de força. Significativament revela l’alteració de la històrica piràmide jeràrquica nobiliària (rei-duc-comte-vescomte-baró) que s’havia produït després de la Revolució Feudal europea de l’any 1000 en els territoris de cultura política carolíngia (com els comtats catalans); en aquelles determinants negociacions, seria projectada a través de la cancelleria barcelonina, cap als territoris peninsulars que conservaven el règim senyorial (el dibuix tradicional) d’arrel tribal.
El regne d'Aragó i els comtats catalans / Font: Enciclopèdia
Les classes dominants aragoneses, forçades per les circumstàncies, van plantejar la negociació amb Barcelona com l’única sortida possible per a la supervivència del seu regne. El pontificat pressionava per fer efectiu el testament d’Alfons I el Bataller —l’antecessor de Ramir II— que al morir sense descendència havia llegat els seus dominis als ordes militars (principalment els templers). I la vall de l’Ebre —amb la ciutat de Saragossa— que, poc abans, el Bataller havia incorporat als dominis d’Aragó, havia estat ocupada pels exèrcits castellans. A Ayerbe, el comte independent de Barcelona es convertiria en el garant de la independència i de la integritat territorial del Regne d’Aragó.
Imatge principal: Confirmació d'Ayerbe / Font: Viquipèdia