Tal dia com avui de l’any 1678, fa 340 anys, naixia a Barcelona Antoni Viladomat i Manalt, que passaria a la història com el millor pintor català de la seva època i una de les principals figures de la pintura barroca europea. Viladomat, fill del daurador de Berga —establert a Barcelona— Salvador Viladomat, va entrar en contacte amb el món de l’art a una edat molt primerenca a través de la professió del seu pare. Les escasses fonts documentals d’aquella època confirmen que, posteriorment, es formaria als estudis de pintura de Pasqual Savall i de Joan Baptista Perramon; en aquella època els pintors més sol·licitats per la cúria eclesiàstica barcelonina i pels ordes conventuals catalanes.

Viladomat es va formar en la tècnica i en l’estil de la pintura hispànica de la centúria del 1600, que ensems s’inspirava en el corrent pictòric tenebrista italià. Durant l’etapa artística del Barroc, l’estil pictòric del tenebrisme s’imposaria clarament en els països catòlics i la pintura de temàtica religiosa —que s’elaborava per encàrrec i que ocupava la pràctica totalitat de la producció pictòrica— es convertiria en el principal instrument de divulgació de la Contrareforma (la resposta de les jerarquies catòliques al protestantisme). La producció de Viladomat, com la dels seus mestres Savall i Perramon, seria, també, bàsicament per encàrrec i de temàtica religiosa.

Neix Antoni Viladomat, el millor pintor catalą del XVIII. El bateig de Sant Francesc, obra de Viladomat. Font MNAC

El bateig de Sant Francesc, obra de Viladomat / Font: MNAC

Des de Francesc Ribalta (Solsona, 1565-València, 1628) no havia sorgit un pintor català amb la qualitat artística de Viladomat. La seva extraordinària habilitat en el dibuix el portaria a rebre encàrrecs arreu del Principat: església dels jesuïtes de Tarragona, casa de la Convalescència i convent de Sant Francesc de Barcelona, basílica de Santa Maria de Mataró o convent de les Carmelites de Lleida, entre molts altres. Malgrat no haver tingut mai accés als originals dels grans mestres italians, Viladomat seria considerat —en la seva època— un dels millors pintors d’Europa; i posteriorment a la seva mort (1755, als 77 anys) seria reconegut com un dels màxims exponents de la pintura barroca continental.