Tal dia com avui de l’any 1893, fa 125 anys, en el decurs d’una desfilada de l’exèrcit espanyol a la Gran Via de Barcelona, el dirigent anarquista Paulí Pallàs i Latorre va llançar dues bombes Orsini (un artefacte esfèric que no s’activa amb l’espoleta sinó que explota amb l’impacte) contra el capità general Arsenio Martínez-Campos y Antón, màxima autoritat militar a Catalunya, que en aquell acte presidia la comitiva. Del resultat de l’explosió Martínez-Campos va ser descavalcat del cavall, va impactar contra el terra i va resultar ferit lleu. Però, en canvi, setze militars que formaven part de la desfilada van resultar ferits greus; un dels quals, el guàrdia civil Jaime Tous, acabaria morint pocs dies després.
Paulí Pallàs va ser detingut pràcticament immediatament i, segons les fonts documentals, en la sala del consell de guerra que el va jutjar, va declarar que havia actuat en venjança per l’execució de quatre anarquistes després de la revolta del 8 de gener de 1892 a Jerez de la Frontera (Andalusia). Martínez-Campos havia exercit diverses responsabilitats en els governs del conservador Cánovas del Castillo i del liberal Sagasta; i en els cercles anarquistes se’l considerava no tan sols el responsable de la repressió als anarquistes andalusos, sinó que també als independentistes cubans ―com a màxima autoritat militar de la colònia (1876-1879)― i de la mort dels soldats de lleva espanyols en la crisi de Melilla (1890) ―com a exministre de guerra―.
Paulí Pallàs i Martínez Campos / Font: Viquipèdia
Paulí Pallàs, nascut a Cambrils (Baix Camp) l’any 1862, havia tingut una duríssima infantesa que condicionaria tota la seva vida. Criat en una família molt humil de paletes, originària de Maella (Matarranya), mai va ser escolaritzat i va arribar a passar fam. Tot i això, va aprendre sol a llegir i a escriure, i després d’uns anys treballant com a viatjant de comerç, emigraria a l’Argentina, on entraria en contacte amb els moviments anarquistes. Allà seria considerat un home culte i instruït, i juntament amb l’anarquista italià Enrico Malatesta contribuiria a l’alfabetització de les classes humils i a la difusió de l’ideari llibertari. Dues setmanes després de l’atemptat (6 d’octubre), seria condemnat a mort i afusellat.