Tal dia com avui de l’any 1311, fa 709 anys, la Companyia Catalana d’Orient —popularment almogàvers i comandada, provisionalment, per Bernat Estanyol—​ ocupava Atenes i plantava la senyera quadribarrada a la històrica Acròpolis. Aquella conquesta venia precedida de la Batalla del riu Cefis (13-15 de març de 1311), que s’havia saldat amb una victòria espectacular dels almogàvers sobre l’exèrcit de Gautier de Brienne, fins llavors duc independent d’Atenes.

La relació entre Gautier de Brienne i els almogàvers remuntava a l’any anterior (1310). El domini de Brienne sobre la península de l’Àtica (actualment la part sud de Grècia), estava amenaçat per la política expansiva de l’Imperi Roma d’Orient, i del seu sobirà Miquel IX Paleòleg, que volia recuperar aquells antics territoris bizantins. En aquell context, Brienne havia contractat els almogàvers per a fer front a aquella amenaça; i aquests haurien respost recuperant trenta castells ocupats pels bizantins.

Però la devastació que havien causat els almogàvers, hauria deixat Brienne en una posició molt compromesa davant del seu cos nobiliari que, resolt el conflicte, percebien la Companyia Catalana com una amenaça instal·lada a l’interior del ducat. En aquell moment Brienne va intentar expulsar els almogàvers sense, ni tan sols, pagar-los els serveis argumentant que amb el botí que havien capturat es podien sentir més que ben remunerats.

El 13 de març, els almogàvers i l’exèrcit de Brienne —amb una cavalleria formada per nobles francesos— es van enfrontar al riu Celis. Prèviament els almogàvers, conscients de la seva inferioritat numèrica, havien sembrat d’obstacles el camp de batalla per impedir l’avenç de la cavalleria pesada de Brienne. Aquesta estratègia, que seria el primer cop en la història que s’emprava, provocaria —també per primer cop en la història la derrota i massacre d’una cavalleria pesada a mans d’una infanteria lleugera.

El 15 de març els almogàvers entraven a Atenes, i aconseguien el domini del ducat. Bernat Estanyol es va proclamar nou duc d’Atenes, i es va posar sota el vassallatge de Frederic, fill de Pere II de Barcelona-Aragó i de Constança de Sicília, germà petit del comte-rei Jaume II, i rei de Sicília en l’òrbita política de Barcelona. Després de la conquesta almogàver d’Atenes, la senyera catalano-siciliana (quadribarrada i amb l’àliga) onejaria al cim de l’Acròpolis durant vuitanta anys.