Tal dia com avui de l’any 1945, fa 77 anys, en el context dels darrers mesos de la II Guerra Mundial (1939-1945); la sisena divisió de blindats de l’exèrcit nord-americà ocupava Weimar (Turíngia-Alemanya) i alliberava el camp d’extermini nazi de Buchenwald, situat nou quilòmetres al nord-oest de la ciutat. Aquest camp d’extermini havia estat construït per ordre del règim nazi l’any 1937; i, segons la investigació historiogràfica, durant els seus vuit anys d’existència hi van ser deportades 240.000 persones, 50.000 de les quals serien assassinades.
Segons la mateixa investigació, entre 1937 i 1943, hi van ser deportades milers de persones d’origen alemany considerades enemigues del règim nazi: dissidents polítics i religiosos, homosexuals, jueus i gitanos. Però, entre 1943 i 1945; hi van ser deportats, també, exiliats republicans catalans i espanyols capturats en territori de la França ocupada, acusats de col·laborar amb la resistència francesa. Segons l’escriptora Montserrat Roig, autora del treball d’investigació Els catalans als camps nazis (Edicions 62); hi van ser deportats 380 exiliats republicans catalans i espanyols.
La mateixa investigadora concloïa en el seu treball que la immensa majoria dels presos polítics catalans i espanyols deportats a Buchenwald van ser assassinats als forns crematoris, o van morir de malalties o d’inanició a causa de les condicions infrahumanes a les quals estaven sotmesos. Una de les causes principals de mort per malaltia va ser la tuberculosi. També, segons la mateixa investigadora, cada cop que arribava un carregament de presoners, els guardians del camp els rebien proclamant “aquí no teniu ni honor ni valor, no hi teniu cap dret, el vostre destí és ser esclaus”.