Tal dia com avui de l’any 1905, fa 116 anys, el rei Alfons XIII iniciava el viatge de retorn a Madrid, després que pocs dies abans (31/05/1905) hagués patit un atemptat amb bomba al carrer Rívoli de París. Segons diverses fonts, l’atemptat es va produir en el moment en què Alfons XIII i el president de la República Francesa Émile Loubet circulaven amb una berlina de cavalls. Segons les mateixes fonts, ambdós havien assistit a una representació al Teatre de l’Òpera, i en aquell moment es dirigien cap a les seves respectives residències oficials. Les fonts assenyalen com a autor material de l’atemptat l’anarquista Jesús Navarro Botella, de vint-i-tres anys d’edat i nascut a Torrevella (País Valencià).

Les mateixes fonts detallen que quan la berlina on viatjaven el rei i el president es va posar en marxa, Navarro (que estava camuflat entre el nombrós públic congregat a la sortida del Teatre de l’Òpera) va llançar una bomba Orsini de fabricació casolana contra la comitiva, que va acabar impactant contra la guàrdia a cavall que envoltava el carruatge. A conseqüència de l’explosió ―i sempre segons aquestes fonts― van resultar ferits de diversa consideració alguns membres d’aquesta guàrdia i alguns espectadors que contemplaven la comitiva; però Alfons XIII i Loubet, tot i que la metralla va impactar amb força contra la porta del carruatge (com revelen els documents gràfics de l’època) van sortir il·lesos.

Segons una crònica publicada al Diario de Cádiz (edició del 02/06/1905), enmig d’aquell dantesc espectacle de fum, xiscles, corredisses, sang i desconcert, Alfons XIII es va posar dempeus i va cridar a viva veu i a cor què vols visques a la República Francesa. Aquest fet que poc després generaria mostres d’admiració en certa premsa espanyola, en canvi provocaria l’astorament més absolut de les autoritats i de la policia franceses. Altres cròniques relaten que, pràcticament després de l’atemptat, la policia francesa va detenir Jesús Navarro Botella i un dels seus col·laboradors, el també anarquista Arsène Arnaud (de nacionalitat francesa), però, posteriorment, serien absolts i alliberats per falta de proves.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 10/06/1905), el dia 9 iniciava el retorn des de Londres ―la segona estació d’aquell viatge― via París, però reveladorament s’informava que no s’aturaria a la capital francesa.