Tal dia com avui de l’any 1885, fa 133 anys, Joaquim Rubió i Ors, escriptor, president de l’Acadèmia de les Bones Lletres i rector de la Universitat de Barcelona, en nom de la societat Centre Català, lliurava al rei Alfons XII la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalunya. Aquell document, que seria també conegut amb el nom Memorial de Greuges seria la primera reivindicació política i econòmica del catalanisme contemporani; i seria, també, el precedent documentari de les Bases per a la Constitució Regional Catalana (1892), anomenades també Bases de Manresa, la primera reivindicació d’autogovern formulada per les elits intel·lectuals i burgeses catalanes des de 1714.
Aquell document havia estat prèviament consensuat i redactat per una ponència dirigida per l’advocat, periodista i polític republicà i federalista Valentí Almirall [a la imatge principal], considerat un dels pares del catalanisme contemporani, i en la qual hi va tenir, també, una participació destacada l’industrial i mecenes de la cultura catalana Antoni de Paula Capmany, considerat figura clau de la Renaixença catalana. Va ser llegit en català davant del rei Alfons XII per l’advocat i polític conservador i monàrquic Marià Maspons: “No podem utilitzar la nostra llengua fora de la nostra llar (...) va ser bandejada de les escoles, de les contractacions i dels tribunals i els jutges no poden comprendre els testimonis i els inculpats (...) i avui s’intenta destruir el nostre dret civil”.
Gravat de les sessions de les Bases de Manresa / Font: Ajuntament de Manresa
L’entitat impulsora d’aquell document era el Centre Català, fundat l’any 1882, per l’empresari teatral Frederic Soler, conegut literàriament amb el pseudònim Serafí Pitarra, per Valentí Almirall [a la imatge principal] i pel periodista, polític i autor dramàtic Manuel de Lasarte; i que agrupava la totalitat del catalanisme polític des dels republicans fins als carlins. Seria també la societat impulsora del Segon Congrés Catalanista (1883) —del Primer (1880) n'havia sorgit l’entitat—; i en el seu programa postulava el reconeixement del català com a llengua oficial espanyola, el manteniment i reforma del dret civil català, l’establiment d’una administració catalana i d’un Tribunal Suprem català, el foment del proteccionisme i la potenciació del caràcter mercantil i industrial de Catalunya.