Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 18/11/1934) publicava una nota signada el dia anterior pel tinent coronel José Martínez Herrera, alcalde de Barcelona imposat pel govern de la República espanyola després dels Fets del Sis d’Octubre de 1934. En aquella nota s’informava que el nou consistori (nomenat a dit després dels Fets del Sis d’Octubre i format, exclusivament, per regidors de partits no catalanistes que, en la majoria dels casos, ni tan sols havien resultat elegits en els comicis electorals immediatament anteriors), havia decretat amortitzar les places vacants, que pertanyien a persones detingudes, empresonades i pendents de judici, per la seva fidelitat a la proclama del president Companys: l’Estat Català dins la República Federal espanyola.
Aquella mesura, clarament repressiva, va ser pretextada amb un argument econòmic. Martínez Herrera, que poc abans havia declarat públicament que no tenia ni la més remota idea de com funcionava un ajuntament, va pretextar: “La medida tiene una gran trascendencia económica, puesto que representa un ahorro en los presupuestos actuales del Ayuntamiento que se eleva a más de un millón de pesetas”. A més, en aquella nota es deia que aquella mesura seria extensible a totes les vacants que es produïssin fins al 31 de desembre de 1934. Aquesta pròrroga s’explicaria en l’especial context del moment i revela, definitivament, la naturalesa punitiva i repressora d’aquella mesura: durant les següents setmanes les forces policials espanyoles van continuar practicant detencions de persones compromeses amb la proclama del Sis d’Octubre.