Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, es feia públic el primer recompte de víctimes que havien deixat els aiguats del Ter i del Tet. Les fortes pluges que van provocar aquella tragèdia havien començat a caure el dia 15. Segons els observatoris meteorològics situats al Pirineu oriental, es van arribar a recollir precipitacions de 1.000 litres per metre quadrat durant la jornada del 17; i de més de 300 l/m2 la resta de dies. Aquestes fortíssimes pluges van provocar una crescuda de quatre metres dels rius Ter i Tet, i dels seus afluents, que destruirien cases i fàbriques situades en els seus arenys.
El primer recompte de víctimes ja superava les 400, comptant morts i desapareguts. Un dels municipis més afectats va ser Torelló (Osona). Segons l’Agrupació d’Estudis Torellonencs, només en aquesta vila la crescuda del Ter va causar la mort de 61 persones, i ferides lleus o de gravetat unes altres 52. En aquells moments, Torelló era una petita vila de 4.800 habitants, immersa en el duríssim paisatge provocat pels bombardeigs de l’aviació franquista durant la Guerra Civil (1936-1939); i en les condicions extremes de fam, misèria i malalties d’una tràgica postguerra que imperava arreu.
També segons l’Agrupació d’Estudis Torellonencs, només a Torelló es van produir pèrdues econòmiques per valor de 18 milions de pessetes de l’època (l’equivalent a uns 60 milions d’euros). Aquell aiguat causaria, també, importants danys personals i materials a Ripoll, Campdevànol, Manlleu i Roda de Ter. Les tasques de rescat i desenrunament es portarien a terme amb voluntaris de les comarques afectades; i, encara, passades dues setmanes es localitzarien algunes víctimes arrossegades fins a la desembocadura del Ter. En canvi, el govern espanyol es va limitar a enviar presoners republicans.