Tal dia com avui de l’any 1931, fa 88 anys, l’advocat francès d’origen occità, Henri Torrès, que havia defensat els encausats pels Fets de Prats de Molló (París, 4 de novembre de 1926 – 23 de gener de 1927) visitava amb la seva esposa el que havia estat el seu principal client en aquella causa, Francesc Macià que, quatre anys després d’aquell judici, era president de la Generalitat. En el decurs d’aquell judici, que gràcies a la bona tasca de la defensa es va fallar amb una condemna mínima, va néixer una forta amistat entre Torrès i Macià, que perduraria en el decurs dels anys. Aquella visita, tot i que no tenia un caràcter institucional, va transcendir perquè tenia una forta càrrega simbòlica.

Per aquest motiu, aquella visita, tot i la seva naturalesa estrictament privada, no passaria desapercebuda. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició de l’endemà 28 de maig de 1931), la parella presidencial va destinar tota la jornada a complimentar el matrimoni Torrès. El recorregut d’aquella visita explica, també, els indrets del país que en aquella època tenien més projecció exterior. Segons la nota de premsa, els Macià i els Torrès van visitar l’abadia de Montserrat des de primera hora del matí fins després de dinar i la vila de Sitges des de primera fins a darrera hora de la tarda. L’endemà, a les 14 h 55, els Torrès abandonaven la capital catalana en direcció a París a bord d’un tren pullman que sortia de l’Estació de França.

La premsa revela que els Torrès van ser rebuts i acomiadats per la parella presidencial i per un nombrós grup d’admiradors. Torrès no tan sols havia estat l’advocat de Macià, sinó que era un prestigiós lletrat especialitzat en afers polítics i en la defensa dels drets humans, amb un llarga tradició familiar i un llarg recorregut professional. El seu avi matern, l’alsacià d’origen jueu Isaiah Levaillant, havia estat el fundador de la Lliga per la Defensa dels Drets Humans i Civils de França durant el cas Dreyfus (1894). I Torrès, particularment, havia defensat amb èxit, entre d’altres, a Germain Breton, acusada de l’assassinat del líder de l’extrema dreta francesa, Marius Plateau, o a Sholom Schwartzbard, acusat de l’assassinat de l’instigador de les matances tsaristes a Rússia.