Tal dia com avui de l’any 1535, fa 490 anys, i després de tres dies de setge, les tropes otomanes de l’almirall Khair ad-Din Barba-rossa, entraven a Maó i es lliuraven al segrest, violació i assassinat dels seus habitants i a la destrucció dels edificis civils i religiosos de la ciutat. Aquell atac s’havia iniciat el dia 1 amb el desembarcament de 2.500 soldats otomans. Tot i que la ciutat va tancar les portes de les muralles, l’escassa guarnició militar hispànica, els 350 civils armats i la columna de socors de 100 cavallers arribada des de Ciutadella (aniquilada durant el setge) no van poder resistir més de tres dies la pluja de foc i pedres dels otomans.

El dia 4 de setembre, amb les defenses esgotades, es va produir un fet execrable. Una representació de les 10 famílies que ostentaven el poder polític i econòmic de la comunitat va sortir del clos murallat per parlamentar amb els otomans. Aquesta representació es va reunir amb el comandament otomà —l’almirall Barba-rossa i els seus oficials—, el vespre del 4 de setembre i va pactar el lliurament de la vila, però no va ser capaç d’acordar el respecte a vides i béns que, sempre, era consubstancial a la rendició d’una plaça. L'única condició que van negociar va ser que en el saqueig només es respectarien les vides i els béns de les 10 famílies dirigents.

Durant la nit del 4 al 5 de setembre de 1535, Maó va desaparèixer de la faç de la terra. Els dirigents locals van ocultar el pacte a la seva comunitat i van ordenar obrir les portes de la muralla. Tot seguit, els otomans es van lliurar a la violació i mutilació de totes les nenes i dones que van trobar refugiades als cellers de les seves cases i a l’assassinat de tots els homes que van defensar les seves filles, esposes i mares. Durant aquella tràgica nit, els otomans van saquejar i incendiar bona part de les cases de la vila i van segrestar 600 persones, que setmanes més tard van ser venudes als mercats d’esclaus d’Istanbul i de les quals mai més no se’n va tenir notícies.

Pocs dies més tard, el lloctinent general de Mallorca —el valencià Ximen Peris de Figuerola— ordenava una investigació que culminaria amb la detenció dels 10 dirigents locals que havien traït la seva comunitat (8 de setembre de 1535). Van ser reclosos a les masmorres del palau de l’Almudaina i, després d’un judici sumaríssim que es va dictaminar en poques setmanes, els cinc elements més rellevants d’aquell execrable grup van ser condemnats a la pena capital i van ser morts amb una lenta i agònica mutilació pública que es va portar a terme el 24 d’octubre de l’any següent (1536) a la plaça del Born, de Palma.