Tal dia com avui de l’any 1714, fa 309 anys, a Manresa, en el context de la darrera fase de la guerra de Successió hispànica (1705-1714/15), anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714), es va produir un enfrontament entre les tropes de l’Exèrcit de Catalunya, a les ordres del coronel Antoni Desvalls; i les tropes de l’Aliança borbònica de les Dues Corones (monarquies hispànica i francesa), a les ordres del coronel Félix Álvarez de la Escalera. Aquell combat es va resoldre a favor de les armes catalanes, que van donar mort al comandant enemic i van fer més de tres-cents presoners de guerra. Amb aquella victòria, els catalans van aconseguir l’objectiu fixat: obligar els borbònics a retirar i dispersar efectius i armes que assetjaven i asfixiaven Barcelona.

L’origen d’aquella batalla va ser el paper de les autoritats manresanes durant la darrera fase del conflicte. El juliol de 1713, amb l’ocupació borbònica de la vall mitjana del Llobregat, s’havia produït un canvi en el govern de la ciutat: la majoria austriacista havia deixat pas a la minoria borbònica; que s’havia afanyat a jurar fidelitat a Felip V. No obstant això, a l’interior de la ciutat es va covar un complot que va culminar amb una nova alteració del poder municipal, que va propiciar l’entrada a la ciutat d’un destacament de cavalleria de l’Exèrcit de Catalunya, a les ordres del coronel Josep de Peguera i la lleva de la Coronela, amb quatre-cents combatents dirigits per Joan Sobrevals.

Aquesta força es va dirigir cap als afores de Manresa (vegueries de Manresa, de Vic i de Barcelona), realitzant incursions d’atac i destrucció contra la rereguarda borbònica. Passades unes setmanes (13 d’agost de 1713) el general borbònic José Carrillo de Albornoz va decidir escarmentar la ciutat, totalment desarmada, i hi va entrar amb un exèrcit de quatre mil efectius. Va ordenar cremar les cases dels caps de la revolta, però el foc es va estendre i va acabar calcinant tota la trama urbana. Passats nou mesos es va produir la venjança catalana. Desvalls va entrar a la plaça i va massacrar la guarnició borbònica. Els supervivents van ser fets presoners. Aquesta acció va endarrerir notablement el pla de Berwick, el comandant borbònic a Catalunya.