Tal dia com avui de l'any 1919, fa 99 anys, s'inauguraven oficialment els Camps d'Esports de Lleida, que la premsa de l'època, tant la catalana com l'espanyola, va qualificar com “el millor parc esportiu de l'Estat espanyol”. L'obra va ser promoguda i finançada, íntegrament, per la Joventut Republicana de Lleida, una de les principals forces polítiques de la ciutat. Posteriorment, el 1931, la Joventut Republicana de Lleida, liderada per Humbert Torres, formaria, amb Estat Català de Macià i el Partit Republicà Català de Companys, la coalició Esquerra Republicana, que guanyaria les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i les primeres eleccions de la història al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932.

La principal instal·lació era el camp de futbol, que a partir de llavors utilitzaria com a estadi amfitrió l'equip del FC Joventut, de la Joventut Republicana, i que seria la millor formació futbolística de la ciutat i del territori durant la dècada dels anys 20 del segle passat. En aquella etapa inicial del futbol lleidatà destacaria també el FC Lleyda, impulsat per la secció local de la Lliga Regionalista, que tenia el terreny de joc al barri de Cappont. Posteriorment, el FC Lleyda passaria a jugar com a local als Camps d'Esports i els derbis entre els dos grans de la ciutat posarien de relleu una rivalitat que anava molt més enllà de la qüestió estrictament esportiva.

Cromos de la col·lecció de Chocolates Ametller. Anys 20 / Viquipèdia 

Després de l'ocupació franquista (1938), les noves autoritats del règim dictatorial van expropiar els Camps d'Esports i els van destinar a aparcament de vehicles militars. Poc després (1940), el règim franquista en lliurava la propietat a l'Ajuntament i la gestió, a la secció local de Falange Española, que rebatejaria les instal·lacions com “El Choperal”.  Mentre la ciutadania havia recuperat la pràctica i l'espectacle futbolístics a través del nou club Lérida Balompié, que jugava en un camp cedit per un particular al barri de Pardinyes, Falange intentava, des dels vells Camps d'Esports, la promoció d'un club sectari anomenat Ilerdense, que no tindria el favor de la societat lleidatana.

Amb el pas del temps i amb la pèssima gestió de Falange, els Camps d'Esports perdrien la condició de “millor parc esportiu de l'Estat espanyol”, fins a esdevenir unes instal·lacions rònegues i decrèpites. No seria fins al 1994, amb l'ascens a la Primera Divisió del futbol espanyol de la Unió Esportiva de Lleida (el club resultant de la fusió forçada pel règim franquista del Lérida Balompié i de l’Ilerdense, el 1947), que la Paeria, governada pel socialista Antoni Siurana, afrontaria les obres de modernització de l'estadi. Algunes instal·lacions inicials, com el velòdrom o les piscines, desapareixerien definitivament, i els Camps d'Esports quedarien reduïts a la pràctica del futbol.

 

Imatge principal: Porta principal dels Camps d'Esports / Blog Quina la fem