Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, tropes de la IV División Navarra de l’exèrcit espanyol sollevat contra la legalitat republicana, comandades pel general Camilo Alonso Vega, ocupaven la ciutat de Girona. L’ocupació franquista de Girona estava precedida de set bombardeigs de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, aliats del bàndol sollevat, que, s’estima, haurien causat un centenar de víctimes mortals. En alguns casos, com en el bombardeig de l’1 de febrer de 1939, tres dies abans de l’ocupació, sobre l’edifici de les Germanetes del Pobres al carrer de Barcelona, el bombardeig va causar un nombre indeterminat de víctimes mortals entre religiosos i usuaris del centre.

A dos quarts de dues de la tarda del 4 de febrer de 1939, les forces de la IV División Navarra entraven a la ciutat des de Vilablareix i mitja hora més tard els legionaris i els regulars ho feien des de Palol d’Onyar. La documentació coetània generada per la nova administració franquista, que ha estat estudiada pel professor Josep Clara, de la Universitat de Girona, revela que des del mateix moment de l’ocupació i els dies immediatament posteriors, els militars i paramilitars franquistes van practicar més de 700 detencions a la ciutat de Girona, entre militars i civils, i més de 1.500 en el conjunt dels pobles del voltant.

Les tropes franquistes a la pujada de Sant Domènec de Girona / Ajuntament de Girona

Aquelles detencions es van practicar sobre persones d’ideologia catalanista i republicana assenyalades per elements falangistes o carlins locals. Durant les primeres setmanes d’ocupació es va desfermar una terrible cacera que pretenia venjar les morts produïdes en els enfrontaments armats a l’inici del conflicte. El 20 de juliol de 1936, l’endemà de la rebel·lió militar a Catalunya, el líder carlí local Pere Coma Ysern Pep Jan s’havia sollevat i havia estat abatut pels guàrdies d’assalt republicans. I uns dies més tard es produirien uns tiroteigs entre antifeixistes i carlins que se saldarien amb tres morts, un d’ells el mestre Dídac Terradell, militant del republicà POUM.

En aquella terrible repressió va tenir un repercussió destacada el cas de la detenció, judici i assassinat del periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens, un fet que escapava a la motivació de venjança que explicava altres casos. Rahola, un prohom de la cultura gironina que no havia comès cap mena de delicte, seria  condemnat en un consell de guerra per un tribunal militar amb l’únic càrrec de ser “uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asíduo del diario separatista L’Autonomista en el que escribió artículos literarios e históricos en los que se alentaba a las masas a prolongar inutilmente su resistencia”. Rahola seria afusellat el 15 de març de 1939. 

 

Imatge principal: El comandament de les tropes ocupants de Girona / Ajuntament de Girona