Tal dia com avui de l’any 1714, fa 311 anys, Jordi de Hannover —príncep elector de Hannover i nebot i hereu de la reina Anna I d’Anglaterra— arribava a Londres per a ser coronat. Anna I havia mort l’1 d’agost anterior sense descendència directa i el Parlament havia elegit Jordi per a succeir-la. Jordi era sobirà del principat independent de Hannover (al nord de l’actual Alemanya) i, com a elector al tron imperial, estava políticament vinculat als Habsburg, emperadors del Sacre Imperi. I, a més, estava casat amb Sofia de Brunsvic, membre d’una família molt relacionada amb la casa imperial austríaca i molt compromesa amb la candidatura de Carles d’Habsburg durant la guerra de Successió hispànica (1701-1715).

Segons les fonts documentals, immediatament després de la coronació i durant la primera reunió amb els seus cancellers, va plantejar la necessitat de fer valer el Pacte de Gènova (1705), que havien signat el govern anglès i el partit austriacista català, que introduïa Catalunya en el conflicte al bàndol Habsburg —com una nació sobirana que tenia reconeguda la categoria de subjecte polític— i que comprometia Londres a garantir l’edifici polític foral català, amb independència del resultat del conflicte. Jordi de Hannover, com una part important de l’opinió pública anglesa, considerava que la retirada anglesa del conflicte i l’abandonament als catalans perjudicava notablement la imatge que Londres volia projectar al món.

Per aquest motiu, va posar sobre la taula el projecte d’avarar un estol de guerra britànic que s’hauria de dirigir a Barcelona per a trencar el setge borbònic que la tenallava des de feia més d’un any (juliol, 1713). El propòsit de Jordi I d’Anglaterra era auxiliar els resistents de la capital catalana i rescatar Barcelona de les urpes borbòniques. Però els seus cancellers el van informar que Barcelona ja havia caigut i que la resistència catalana —que havia de donar suport al desembarcament britànic— havia estat desarticulada després de la capitulació de la ciutat. Jordi I va haver de desestimar el seu projecte, però sempre quedarà el dubte del que hauria passat si hagués pogut arribar unes setmanes abans a Londres per a ser-hi coronat.