Tal dia com avui de l’any 1834, fa 191 anys, a Madrid, la reina-regent Maria Cristina de Borbó (vídua de Ferran VI, mare d’Isabel II i gestora del bolsillo secreto, un fons opac destinat als negocis tèrbols de la família reial), signava la llei que abolia, definitivament, la Inquisició espanyola. L’abolició de la Inquisició era una vella aspiració dels liberals espanyols i la seva derogació es produiria tan bon punt va morir Ferran VII. La regent va excarcerar els líders del partit liberal i els va situar al govern del regne a canvi del seu suport a la causa d’Isabel II, la reina-nena, qüestionada pels tradicionalistes articulats al voltant de la figura de Carles Maria Isidre, germà del difunt.

La Inquisició hispànica havia estat instaurada el 1478 pels reis Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, durant el procés de construcció de la monarquia composta hispànica. La Inquisició va ser creada, a propòsit, com el primer organisme supranacional d’aquell nou edifici polític i, sovint, va envair les parcel·les de poder pròpies de les institucions de govern de cada estat. Per tant, la Inquisició va ser molt més que un organisme creat per vetllar per l'homologació i l'ortodòxia religiosa catòlica. Va ser la policia política del règim hispànic durant tres segles i mig (1478-1834).

La Inquisició hispànica va ser abolida, per primer cop, pel règim bonapartista del rei Josep I, a Espanya (atorgament de la Carta de Baiona, del 8 de juliol de 1808) i, per l’emperador Napoleó I, a Catalunya (incorporació del Principat a l’Imperi francès, 1808-1814). També durant aquesta etapa, la insurgència espanyola va abolir la Inquisició (Corts de Cadis, sessió del 22 de febrer de 1813). Però amb el retorn de Ferran VII el Felló (Manifiesto de los Persas, 12 d’abril de 1814), la Inquisició va ser restaurada. Durant aquesta darrera etapa va continuar torturant i assassinant dissidents del règim i la seva darrera víctima va ser Gaietà Ripoll, un mestre d’ensenyament elemental de Russafa (País Valencià).

La Inquisició va ser definitivament abolida pel govern del liberal Francisco Martínez de la Rosa, del Partit Moderat, a instàncies del ministre de justícia, el jurista valencià Nicolau Garelli i Battifora.