Tal dia com avui de l’any 1477, fa 549 anys, s’iniciaven les obres de construcció del moll de la Santa Creu, el primer espigó del primer port de Barcelona. Aquell espigó unia la línia de la costa (en aquell moment situada sobre els actuals passeigs de Colom i d’Isabel II) amb l’illa de Maians (situada davant de la ciutat, sota l’actual mercat de la Barceloneta) i tenia un doble propòsit: crear un port arrecerat davant de la Casa de la Llotja i disposar d’una dàrsena perquè els vaixells atraquessin a tocar de terra. Fins llavors, els vaixells havien de fondejar davant de la platja, a l’interior d’un recer format per un braç natural de terra que, disposat en perpendicular a la línia de costa, unia els actuals Porxos d’en Xifré i el Museu d’Història de Catalunya, i esperar a ser estibats i desestibats amb barquetes pels macips de costa.
La construcció d’aquell moll responia a la demanda creixent del trànsit naval. Barcelona era un dels principals centres mercantils de la Mediterrània des del segle XI i amb l’obertura de les rutes atlàntiques (cap al golf de Guinea i cap al mar del Nord) aquesta activitat s’havia incrementat exponencialment. Tot i que els ports de la Baixa Andalusia atlàntica eren les plataformes de llançament de la immensa majoria dels viatges cap a l’Àfrica, l’Europa del nord i, més endavant, Amèrica, Barcelona conservava la seva tradició i prestigi marítims i postulava per a integrar-se en la nova xarxa de ports orientats a l’Atlàntic. També hi comptava el fet que Barcelona era la capital mundial de les assegurances navals i totes les carregues noliejades per armadors catalans establerts als ports de la Baixa Andalusia atlàntica s’asseguraven a Barcelona.
Aquell projecte no va tenir èxit. La desforestació dels boscos de ribera del riu Besòs i del litoral de l’actual Poblenou, que dataven del segle XII i s’havien arrabassat per convertir aquells espais en terreny de conreu, havia creat un corrent d’aportació de sediments al mar que la mateixa dinàmica marina arrossegava fins a l’interior del nou port i obligava a continus i costosos dragatges. Finalment, l’ús d’aquell espigó va ser abandonat i no seria fins passats 220 anys (1697) que un grup de comerciants de Barcelona recuperaria el projecte i, amb una visió més ambiciosa, construiria un espigó prou llarg per protegir el futur port dels corrents de sediments que amenaçaven la seva ruïna.