Tal dia com avui de l’any 1897, fa 129 anys, a la finca La Yaya (província de Camagüey, Cuba), el comitè executiu de l’organització independentista República de Cuba en Armas promulgava la quarta i darrera constitució del país durant el període de les tres guerres de la independència (1869-1898). Aquesta constitució va ser anomenada la Yaya en honor a l’indret on havia estat redactada, votada i promulgada. Va ser la darrera promulgada durant la direcció política de Carlos Manuel Céspedes (1819-1874), un dels pioners de l’independentisme cubà i considerat uns dels pares de la pàtria a Cuba, que, tot seguit, seria rellevat per Bartomeu Massó i Márquez (Yara, Cuba, 1830), fill del negociant Bartomeu Massó, de Sitges.
La Yaya era el text més complet, democràtic i madur de les quatre cartes magnes redactades i promulgades per la República en Armas. Aquesta carta magna era un model clàssic de llei fonamental i els seus punts més destacats eren la subordinació del poder militar al civil i el reconeixement i la garantia dels drets individuals i polítics, com l'habeas corpus (obligació de presentar el detingut al jutge per a evitar abusos, arbitrarietats o desaparicions); el sufragi universal; la llibertat de premsa, d’opinió, de reunió i d’associació; la llibertat religiosa; la llibertat d’ensenyament; la inviolabilitat del domicili i de la correspondència postal, i el rebuig absolut a qualsevol pacte amb la potència dominadora (Espanya) sense independència absoluta i immediata.
L’any 1869, Massó havia estat un dels creadors de la primera organització independentista cubana: la República de Cuba en Armas. Aquesta organització va aconseguir el suport internacional de diverses potències, que la reconeixerien com l’únic govern legítim de Cuba. I el 1897 seria un dels ponents de la Yaya. I, finalment, el 1902 seria un dels membres de la Asamblea de Representantes de la Revolución Cubana (1899-1902), que seria l’encarregada de negociar amb el govern dels Estats Units la independència definitiva de l’illa. Va presentar la seva candidatura a presidir la República de Cuba el 1902, però la va retirar quan va saber que el govern de Washington donava suport a Tomás Estrada.