Tal dia com avui de l'any 1711, fa 306 anys, moria a Viena, inesperadament i prematurament, Josep I d’Habsburgarxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic —un conglomerat de estats independents alemanys. La mort d'aquest personatge donaria un tomb inesperat i definitiu al conflicte de successió hispànic, que enfrontava la coalició borbònica (l'Espanya castellana i França) amb la coalició austriacista  (la Corona d'Aragó, Àustria i regnes associats, Anglaterra, els Països Baixos i Portugal) pel model polític de l'edifici imperial hispànic i pel manteniment del joc d'equilibris que presidia la política europea.

Josep I va morir amb 32 anys. Del seu únic matrimoni amb una princesa alemanya, va tenir un fill, que va morir als pocs mesos de vida, i dues filles, que el van sobreviure. Però la llei sàlica vigent a la cort de Viena impedia que una dona heretés la corona, tot i que Josep I havia iniciat els tràmits per derogar-la mitjançant una pragmàtica sanció. Carles d'Habsburg, el candidat del bloc austriacista a ocupar el tron hispànic i germà petit del difunt Josep, es convertia inesperadament en l'hereu al tron de Viena i als trons dels regnes associats a la família Habsburg. Aquesta nova situació alterava la política d'equilibris que guiava la coalició antiborbònica.

Carles d'Habsburg, que havia gestionat el conflicte hispànic des de Barcelona, sabia perfectament que si acceptava el tron de Viena, la coalició internacional que donava suport a la seva canusa esclataria en mil bocins. Els aliats internacionals no acceptarien mai un eix austriacista Viena-Madrid, en la mesura que no acceptaven un eix borbònic París-Madrid. Però tot i això, quan va rebre la notícia luctuosa, va marxar cap a Viena. Va deixar a Barcelona, com a penyora, la seva esposa, la princesa Elisabet. Mesos més tard, els temors dels catalans es farien realitat. Anglaterra, els Països Baixos i Portugal es retiraven del conflicte i Catalunya restava sola contra Espanya i França.