Tal dia com avui de l’any 49 aC, fa 2.071 anys, als afores de la ciutat romana d’Ilerda (actual Lleida) es lliurava la batalla més important de la Segona Guerra Civil romana (49 aC – 45 aC) que va enfrontar el Partit del Poble (liderat pel general Juli Cèsar i format per les famílies patrícies romanes d’escassa fortuna) i el Partit dels Optimats (liderat pel general Gneu Pompeu i format per les oligarquies terratinents romanes). Aquest conflicte havia sorgit en el pla polític (al Senat de Roma) i s’havia desenvolupat amb molta força en el pla militar (a la província romana de la Tarraconense).

Juli Cèsar havia fiat el seu prestigi i l’èxit de la seva causa en les seves empreses militars. I amb una campanya d’una brutalitat extrema, havia aconseguit engrandir considerablement els dominis de Roma amb la incorporació de la Gàl·lia. Després d’aquella campanya s’havia convertit en un dels personatges més rellevants de la República romana. I els seus enemics, temorosos que utilitzés el seu prestigi i la seva força militar per desbancar del poder el Partit dels Optimats, l’havien declarat enemic de la República romana i l’havien intentat aturar abans del seu retorn a la capital.

En canvi, Gneu Pompeu va concentrar tots els esforços a aconseguir grans pactes de col·laboració amb les oligarquies indígenes de la península Ibèrica, que s’acabaria convertit en l’escenari de les principals batalles d’aquell conflicte. L’any 49 aC l’antiga Iltirta de la nació nord-ibèrica dels ilergets, ja havia estat ocupada, devastada i edificada de nou pels romans i rebatejada amb el nom llatí d’Ilerda. I era un estratègic assentament romà que controlava el pas del litoral mediterrani cap a l’interior peninsular a través de la vall de l’Ebre.

Segons la investigació historiogràfica, aquella batalla es va lliurar en aquell emplaçament perquè Ilerda era un dels principals bastions de Pompeu. Les elits autòctones que s’havien romanitzat —després de les doloroses derrotes indígenes de principis del II aC— s’havien alineat amb la causa de Pompeu. Després d’aquella batalla, que es va resoldre a favor de Juli Cèsar, Ilerda va ser castigada i convertida en una de les destinacions més indesitjables de l’administració romana. En aquella època es va popularitzar la cita “Videas Ilerdam” (així vegis Lleida) a títol de maledicció.