Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, la Diputació permanent de les Corts espanyoles aprovava el projecte d’amnistia als presos polítics catalans que havia presentat el govern de la República. Des del 07/10/1934, el president Lluís Companys i els consellers Pere Mestres, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol, i Martí Barrera estaven empresonats i acusats de rebel·lió militar pels Fets del Sis d’Octubre (1934). Havien estat en presó preventiva al vaixell-presó Uruguai (07/10/1934 – 07/01/1935), i a la presó Model de Madrid (08/01/1935 – 07/06/1935). I des del 06/06/1935, estaven empresonats al penal de Puerto de Santa Maria complint la condemna de 30 anys de reclusió que els hi havia imposat el Tribunal Supremo.

Aquell projecte d’amnistia venia precedit d’un canvi de govern a la República espanyola. Cinc dies abans (16/02/1936) s’havien celebrat eleccions generals, que havia guanyat el Frente Popular (una coalició de partits d’esquerra liderada per Acción Republicana i el PSOE). A Catalunya, aquells comicis havien donat la victòria al Front d’Esquerres (una coalició de partits d’esquerra liderada per ERC). El president Companys, que havia fet la campanya electoral des de la presó de Puerto Real (Andalusia), havia obtingut un resultat històric: 37 diputats sobre els 54 possibles de les cinc circumscripcions electorals catalanes. L’endemà (17/02/1939), el nou govern de la República, presidit per Manuel Azaña, tramitava la petició d’indult a les Corts.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 22/02/1936) en una nota de premsa facilitada per les mateixes Corts, publicava que l’amnistia era “el profundo anhelo que palpitaba en grandes sectores del país (...) la amnistía ha de considerarse como (...) si los dos espíritus antagónicos que hasta ahora han venido luchando enconadamente, (referit a les dretes i a les esquerres espanyoles) en perjuicio del interés superior del país, hubiesen por fin depuesto un instante las armas, para estrecharse las manos en ese solemne gesto de paz y de concòrdia (...) la amnistía acordada anoche constituye, por las modalidades que han concurrido en ella, una nueva manera de entender la colaboración política entre partidos adversos”.