Tal dia com avui de l’any 1934, fa 92 anys, a Barcelona, al Palau de la Generalitat i a dos quarts de set del matí, el president Companys i els consellers Mestres, Lluhí, Comorera, Esteve, Gassol, Barrera i Casanova eren detinguts per elements armats de l’exèrcit espanyol i conduïts a la presó Model. Dos dies després, serien reclosos al vaixell-presó Uruguay, atracat a l’anomenat moll de l’Aviació del port de Barcelona, fins al 7 de gener del 1935, que serien conduïts amb un comboi blindat de l’exèrcit espanyol a la prisión celular de Madrid. Durant aquella primera reclusió, el conseller Martí va ser intervingut quirúrgicament d’urgència, va quedar convalescent a l’hospital i no va ser traslladat a Madrid. I el conseller Casanova va restar al vaixell-presó Uruguay pendent que l’autoritat judicial decidís quina jurisdicció li aplicava.
Aquell empresonament es va produir en el marc dels Fets del Sis d’Octubre, del dia anterior. El Govern de la Generalitat havia proclamat la República catalana dins la República federal espanyola. Aquella proclama, que no tenia una naturalesa secessionista, va ser interpretada pel govern de Madrid com una amenaça als fonaments de l’Estat, perquè alterava significativament l’arquitectura política de la República, que en aquell moment només preveia l’existència d’un únic territori autònom: Catalunya. El propòsit del Govern de Catalunya era sumar complicitats a la reivindicació d’aprofundiment de l’autogovern, en un context polític dominat per l’involucionisme i l’antiautonomisme del govern central, format pel tripartit de dretes PRR de Lerroux, CEDA de Gil-Robles i el Partido Agrario de Martínez de Velasco.
Aquell empresonament del Govern i posterior intervenció de la Generalitat culminava una jornada d’enfrontaments armats entre les forces lleials a Catalunya (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i milicians armats dels sindicats catalanistes i obreristes) i les forces del govern de la República espanyola (l’exèrcit i la Guàrdia Civil), que se saldaria ―només a Barcelona― amb 74 morts i 252 ferits. A darrera hora del dia anterior, l’exèrcit espanyol havia situat una bateria d’artilleria a la plaça de Sant Jaume i havia bombardejat insistentment el Palau de la Generalitat i l’ajuntament (on hi havia refugiades parelles que s’havien casat aquella tarda i els seus convidats). Després de dotze hores de resistència, el president Companys ordenaria la rendició. Tot i això, els militars espanyols assaltarien el Palau de la Generalitat a baioneta calada.