Tal dia com avui de l’any 1940, fa 85 anys, i en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945); se celebrava la darrera reunió del Consell Nacional de Catalunya —el govern del país— a l’exili de París. Aquest executiu estava format pel president Companys i per cinc consellers de prestigi: el filòleg Pompeu Fabra i Poch; el fisiòleg Santiago Pi i Sunyer; el periodista Josep Pous i Pagès; l’historiador Antoni Rovira i Virgili i el catedràtic de psicologia Jaume Serra i Hunter. Des de l’ocupació franquista del país (febrer, 1939), aquest Consell havia estat emplaçat a la Rue de la Pépinière, 25 (al 8è districte de la capital francesa).
Durant les setmanes immediatament anteriors, els membres del Consell havien valorat la possibilitat d’abandonar la seu parisenca i traslladar l’activitat del govern a l’exili a un altre país. Aquell debat venia motivat per l’evolució negativa de França en el conflicte que culminaria amb la rendició davant l’Alemanya nazi. El dia 22 de juny, la part del govern francès que havia restat a París, encapçalada pel mariscal Pétain, signava la rendició i els alemanys passaven a ocupar la capital francesa. En aquell nou context, els membres del govern de Catalunya a l’exili corrien el perill de ser detinguts i extradits a l’Espanya de Franco.
El Consell de Catalunya es va dirigir a Londres. Durant les setmanes precedents els membres del govern català havien negociat aquesta possibilitat amb l’executiu britànic; i, a mesura que arribaven a Londres, eren incorporats a tasques d’intel·ligència. Tot i això, algunes fonts documentals apunten que el govern britànic no hauria autoritzat Companys; i, a partir d’aquest fet, el president amb la seva esposa Carme Ballester i el seu cunyat, s’hauria refugiat en una petita vila costanera de la Bretanya francesa a l’espera de trobar el seu fill, perdut durant l’evacuació de la capital; i del canvi de postura del govern de Churchill.