Tal dia com avui de l’any 1636, fa 382 anys, el consell assessor de la Generalitat, format pels juristes Vidal, Fàbregues, Sabater, Fontanella, Peralta, De Paz i Malla, feia públic el dictamen que revocava l’ordre del virrei hispànic Enric d’Aragó, duc de Sogorb, signada al mes de setembre anterior, que prohibia els balls i regosijos de festa major als pobles, viles, ravals i ciutats del Principat. La prohibició s’emmarcava en el context de revolta generalitzada arreu del país contra l’obligació d’allotjar els quaranta mil soldats hispànics que el comte-duc d’Olivares havia establert al Principat i contra les lleves forçoses destinades al front del Rosselló, en la guerra que enfrontava els Habsburg de Madrid amb els Borbons de París.

En la prohibició dictada pel virrei hispànic es deia que: “En avant, no·y puga haver ballades ni regosijos públichs, com són cóssos y altres festes que puguen causar ajusts y congregacions de gent en las vilas y lochs del present Principat en dies de festes majors, en los quals hi acostuma haver ballades, cóssos o altres regosijos, seran punits y castigats, a àrbitre de sa excel·lència y Real Consell. Y los músichs que atreviren sonar per occasió de ditas ballades, de pèrder los instruments de música y de estar quaranta dies en la presó y altres penes majors o menors arbitre de sa excel·lència y doctors del Real Consell etcètera. En lo que són vists dites crides ésser consebudes en forma de estatut y edicte general”.

Els juristes de la Generalitat es van emparar en les Constitucions de Catalunya per dir que “estes crides, a més de ésser concebudes com està dit ena forma de estatut y edicte general, contenen també un praejudici notable, que axí mateix encontra constitució (...) privan als ordinaris y als barons de sas jurisdiccions, levant-los la facultat de donar y levar las licèncias de ballades y altres regosijos que en ses vegaries, ballies y baronies respectives, los toca y specta, lo que encontra particularment ab la constitució 4”. I resolien la qüestió dient que: “Per ço los dits assessors, advocat fiscal y doctors aplicats infrascrits són de vot y parer que los dits molt il·lustres senyors deputats y oÿdors, inseguint (...) tenen obligació de opposar-se a la dita contrafacció”.

Imatge principal: Mapa de Catalunya (1636), obra de Jan Blaeu / Viquipèdia