Tal dia com avui de l’any 1464, fa 555 anys, en el context de la guerra civil que enfrontava la Generalitat amb el comte-rei Joan II, Pere de Portugal (1429-1466), anomenat el conestable de Portugal, fill de Pere d’Avis —quart fill del rei Joan I de Portugal— i d’Elisabet d’Urgell —filla del comte Jaume d’Urgell, candidat al tron catalanoaragonès en el Compromís de Casp (1412)— era proclamat comte de Barcelona per la Generalitat. Aquell conflicte civil era un enfrontament entre les oligarquies aristocràtiques catalanes que en aquell moment tenien el control de la Generalitat i la corona, que havia desplegat una intensa política autoritària que xocava amb el tradicional equilibri entre els tres poders —l’aristocràtic, l’eclesiàstic i el reial— propis del règim feudal.

Al conflicte s’hi va sumar també la qüestió remença. Els pagesos de la gleva reivindicaven la supressió dels anomenats mals usos —un conjunt de gravàmens i servituds que, des de la centúria de l’any 1000, els havien rebaixat a una condició jurídica de semiesclavitud. Els comte-reis Alfons V (1396-1458) i Joan II (1398-1479) es van inclinar, progressivament, cap al bàndol remença, no per la simpatia que els causava el moviment revolucionari pagès, sinó perquè hi van veure una ocasió excel·lent per erosionar el poder de l’estament aristocràtic i l’eclesiàstic. Després d’un període de fortes tensions (1455-1462), el conflicte, inicialment limitat als àmbits polític i jurídic, va derivar en una guerra civil (1462-1472).

Dos anys després de l’inici del conflicte, el Consell del Principat —un organisme creat per evitar que els gremis i els pagesos tinguessin accés a la direcció política del país— va proclamar Pere de Portugal comte de Barcelona, en la seva qualitat de net de Jaume d’Urgell, que en el compromís de Casp (1412) havia estat el candidat de les principals cases aristocràtiques de Catalunya i d’Aragó, i per la seva proximitat amb la casa reial portuguesa. La proclamació seria ratificada poc després pel Consell de Cent, governat aleshores per les oligarquies urbanes barcelonines. El govern de Pere tindria una durada curta: dos anys i mig després de la proclamació, moria a causa de la tisi. Aleshores, la Generalitat i el Consell de Cent proclamarien comte Renat I de Nàpols.  

Imatge: Retrat coetani de Pere de Portugal / Capella Reial de Santa Àgata (Barcelona)