Tal dia com avui de l’any 1641, fa 383 anys, en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), el Dietari de la Generalitat consigna una missiva oficial que els tres diputats de la Generalitat (l’eclesiàstic o president, el nobiliari o conseller-protector, i el representant de les viles i ciutats) enviaven una missiva al Consell de Cent (el govern municipal de Barcelona) informant-los que el govern del país havia ratificat la resolució prèvia dels Tres Comuns (l’equivalent al Parlament) del dia 10 anterior, per la qual se cessava tots els elements dels aparells policial i judicial hispànics a Catalunya i se n’ordenava la substitució per persones nomenades per les institucions del país.

Aquella resolució i confirmació era producte dels esdeveniments que s’havien produït durant els mesos immediatament anteriors. El setembre del 1640, el rei hispànic Felip IV havia declarat la guerra a les institucions catalanes i el president Pau Claris havia iniciat negociacions amb França per a formalitzar una aliança política i militar. El novembre del 1640, el marquès de Los Vélez, amb un exèrcit de 20.000 tercios castellans, havia iniciat l’ocupació militar de Catalunya, sembrant de mort el camí entre Tortosa i Barcelona. I el gener del 1641, el president Pau Claris havia proclamat la República Catalana (després transformada en Principat independent) i l’exèrcit de Los Vélez havia estat derrotat i humiliat a les portes de Barcelona.

En aquella missiva es deia que els veguers (representants governatius al territori nomenats per l’administració hispànica) i els batlles (jutges nomenats per l’administració hispànica) quedaven cessats. I que es facultava els governs municipals de les ciutats i viles del país (tant les de jurisdicció reial com les de jurisdicció baronial), per a proveir aquests càrrecs. Alhora, es desarmava i es retirava l’autoritat a la gent dels veguers i dels batlles cessats, i es facultava els governs municipals a aixecar el Sometent (una milícia ciutadana) que hauria d’exercir, provisionalment, funcions policials i d’ordre públic. Es deia, també, que els Sometents rebrien el suport del Prebost General, constituït per a esdevenir la gendarmeria nacional de Catalunya.