Tal dia com avui de l’any 425, fa 1.600 anys, a Roma, Gal·la Placídia, filla del difunt emperador romà Teodosi I i vídua del també difunt rei visigot Ataülf i de l’emperador romà Constanci III, i mare de l’emperador Valentinià III, es convertia en emperadriu regent de l’Imperi romà per la minoria del seu fill. Gal·la Placídia havia estat la reina consort del primer regne visigot (415), establert sobre el territori de les províncies romanes de l'Aquitània, la Narbonesa i la Tarraconense, amb capital a Barcelona. Durant l’efímer regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia (agost, 415), Barcelona rellevava Tolosa de Llenguadoc com a seu de la cort visigòtica i esdevenia capital d’un estat per primer cop en la seva història.

Poc després de l’establiment de la cort visigòtica a Barcelona, el rei Ataülf va ser assassinat, i Gal·la Placídia va ser maltractada i obligada a retornar a Roma. De nou a la casa paterna, el seu germà —l’emperador Honori— la va obligar a casar-se amb el futur emperador Constanci III (417). Aquell matrimoni va enemistar Gal·la amb el seu germà, i aquest la va desterrar a Ravenna. En aquella ciutat de l’Adriàtic, Gal·la va promoure diverses rebel·lions contra Honori, amb el suport de la noblesa visigòtica que havia estat lleial a Ataülf. Finalment, Constanci i Gal·la van assolir el poder (421), però Honori el va recuperar, va assassinar el seu cunyat i va obligar la seva germana a fugir a Constantinoble, capital de l’Imperi romà d’orient (423).

Honori acabaria deposat per un alt funcionari anomenat Joan el Secretari, considerat un usurpador pel Senat. I aprofitant aquest desgovern, l’emperador bizantí armaria un exèrcit per restablir la legitimitat en la persona de Valentinià —fill de l’assassinat Constanci, nebot del deposat Honori i net del difunt Teodosi. Però Valentinià, que regnaria com a Valentinià III durant trenta anys (425-455), era molt petit (en aquell moment tenia sis anys), i la seva mare Gal·la Placídia —que una dècada abans havia estat la sobirana del regne visigòtic de Barcelona— va ser nomenada regent. Ho seria fins al 437 i seria l’única dona de la història romana que exerciria el poder en plenitud.