Tal dia com avui de l'any 1939, fa 87 anys, al paratge anomenat Camp de la Bota, al terme de Sant Adrià de Besòs, un escamot militar de l’exèrcit d’ocupació franquista afusellava Elionor Malich i Salvador, que havia estat portera de la finca situada al carrer Madrazo, 51 de Barcelona i que era coneguda entre el seu veïnat amb el malnom de "la roja". Elionor, que en el moment del seu assassinat tenia entre 50 i 60 anys, havia nascut durant la dècada del 1880 al Molar, un petit poble del Priorat, i era filla de Vicenç Malich i Maria Salvador.
Segons la documentació franquista, Elionor era d’estat civil vídua, però de "moral relajada" perquè durant la Guerra Civil (1936-1939) havia mantingut diverses relacions maritals amb homes sense estar-hi casada. Alhora, va ser acusada de "roja extremista" i d’haver denunciat a les patrulles de control alguns dels seus veïns, que durant el període revolucionari (juliol, 1936 - maig, 1937) van ser impunement saquejats i brutalment agredits. Tot i això, l’acusació no va tenir gens d’interès a demostrar la veracitat d’aquests càrrecs.
Elionor no va sospitar mai que podia ser objecte d’una depuració i no va emprendre el camí de l’exili. Dos mesos després de l’ocupació franquista de Barcelona (22 de març del 1939), va ser detinguda i empresonada juntament amb dues porteres més, falsament acusades de delictes semblants (Mercè Alcover i Cristina Fernández). Aquestes detencions i moltes altres que s’estaven produint i que es produirien durant els mesos posteriors a l’ocupació franquista (gener 1939 - agost 1940) obeïen a revenges personals i responien a conflictes domèstics.
Amb el nomenament del comissari Reparaz com a nou cap de la policia de Barcelona (agost, 1940), aquestes pràctiques van començar a cessar. Però el "rondín antimarxista" dirigit pel governador civil González Oliveros i pel cap de la policia secreta Ungría Jiménez ja havia provocat l’acomiadament de dotzenes de porteres, que serien substituïdes per dones no catalanes —en alguns casos, vídues de soldats franquistes i declaradament "afectas al régimen". Aquestes noves porteres, durant anys, farien funcions d’informants de la policia franquista.