Tal dia com avui de l’any 1939, fa 86 anys, i en el context dels primers mesos de la postguerra que va seguir el conflicte civil espanyol, el general Franco —en aquell moment, cap de l’Estat espanyol— signava el decret de trasllat del seu govern a Madrid. D’aquesta manera, Madrid recuperava la condició de capital de l’Estat que havia perdut a l’inici del conflicte civil (novembre, 1936), quan Manuel Azaña —líder d'Acción Republicana i president de la República espanyola— i Francisco Largo Caballero —dirigent del PSOE i president del govern de la República— havien ordenat el trasllat de l’executiu a València. Aquest trasllat obeïa al propòsit d’allunyar el govern de la situació amenaçant que vivia Madrid, en bona part envoltada per les tropes rebels.

Paral·lelament (octubre, 1936), la Junta Técnica del Estado (el govern dels rebels durant la guerra) havia estat ubicada a Burgos, a l’edifici històric de la Casa del Cordón, i, per tant, des dels primers compassos de conflicte, la capitalitat política i militar de l’Espanya rebel havia estat situada a Burgos. Amb la rendició i l'ocupació de Madrid, tothom esperava que Franco ordenés el trasllat del govern; però, contra l’opinió generalitzada dels comandaments militars rebels, Franco ordenaria ubicar definitivament la capital de l’Estat espanyol a Burgos. Segons algunes fonts, el dictador pretenia castigar Madrid per la forta resistència que havia presentat davant dels intents d’ocupació de les tropes franquistes.

Segons les fonts documentals, Franco no només volia castigar Madrid, sinó que volia romandre a Burgos perquè se sentia més còmode i, sobretot, més segur en una petita ciutat de 50.000 habitants —dominada per les seves oligarquies tradicionals i que ja havia estat depurada ideològicament— que en una gran ciutat de 900.000 habitants on restava una oposició clandestina que podia fer que se sentís amenaçat. No obstant això, les oligarquies econòmiques madrilenyes (les classes extractives de la capital estatal) que poc abans havien donat suport al cop d’estat militar i que havien finançat l’exèrcit rebel durant el conflicte, van mantenir diverses reunions amb el dictador i en van forçar un canvi d’opinió.