Tal dia com avui de l’any 1939, fa 87 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i de l’ocupació franquista de Catalunya (1938-39), l’estat francès, presidit pel conservador Albert Lebrun, i el seu govern, dirigit pel centrista Édouard Daladier, autoritzaven les tropes del general rebel espanyol Garcia Valiño a transitar per la carretera departamental francesa D-68, que unia les viles de Puigcerdà i de Llívia (Baixa Cerdanya) i que discorria sobre una part de la comarca nord-catalana de l’Alta Cerdanya. L’objectiu de l’exèrcit rebel de Garcia Valiño era l’ocupació de l’enclavament de Llívia, aïllat dins de territori d’administració francesa d'ençà del Tractat dels Pirineus (1659/60). 

El dia abans (10 de febrer del 1939), les tropes rebels de Garcia Valiño havien ocupat Puigcerdà i havien tancat els passos fronterers de la Cerdanya, fet que impedia l’èxode de l’exili republicà per aquella zona. No obstant això, els passos fronterers del sector oriental del Pirineu català continuarien accessibles. El 5 de febrer del 1939, el president Companys i el lehendakari Aguirre —acompanyats pels seus respectius governs i protegits per una companyia de Mossos d’Esquadra—, havien passat a França, cap a l’exili, a través d’un camí que unia la Vajol (Alt Empordà) i les Illes (Vallespir). Fins al 9 de febrer, es produiria un degoteig de refugiats per la Jonquera (Alt Empordà), i fins al 12 de febrer, per Molló (Ripollès).

Després de la derrota republicana a la batalla de l'Ebre (novembre, 1938), l’alt comandament rebel havia prioritzat l’ocupació de Catalunya a la del País Valencià, Múrcia, la Manxa o Andalusia occidental (els altres territoris republicans que encara no havien estat ocupats), perquè el seu objectiu era tancar la frontera i aïllar la zona republicana de l’exterior (el País Basc, Navarra i l'Aragó ja havien estat ocupats i els seus passos fronterers, tancats). D’aquesta manera, pretenien impedir totalment la provisió d’ajut humanitari per a la població civil o la recepció d’armament per a l’exèrcit. Tot i això, aquest aïllament no seria completat fins al 12 de febrer del 1939, amb l’ocupació de Molló (Ripollès), el darrer poble lliure de Catalunya.