Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, a Barcelona; les forces lleials a la Generalitat i a la legitimitat republicana (Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt, Guàrdia Civil i els milicians de partits i sindicats prèviament armats), envoltaven i forçaven la rendició del darrer reducte colpista a la ciutat, a l’edifici de la Capitania General (al Passeig de Colom). Amb la rendició i detenció d’aquest grupuscle concloïa la guerra urbana iniciada el dia anterior a primera hora de la matinada (19 de juliol) que s’havia saldat amb cinc-cents morts. Barcelona seria l'única ciutat del territori republicà que derrotaria per les armes el cop d’estat militar.

A partir d’aquell moment es van fixar els nous pesos del poder i les noves prioritats polítiques. El sindicat anarquista CNT-FAI, que s’havia convertit en la primera força armada a la rereguarda republicana catalana (només a Barcelona disposaven de més de 3.000 armes llargues), va imposar la formació del Comitè de Milícies Antifeixistes, que esdevindria el govern de facto del país. La CNT-FAI no tenia cap mena de representació al Parlament, però els seus líders —com Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti o Francisco Ascaso— passarien a controlar el Comitè —que equivalia a dir el govern. Alguns historiadors qualifiquen aquesta maniobra com un cop d’estat dins d’un altre cop d’estat.

Durant aquella jornada es van produir una sèrie de fets que anticipaven el que seria el “Règim del Terror” imposat pels anarquistes (juliol, 1936 – maig, 1937). Durant l’assalt dels milicians al quarter de Drassanes, Francisco Ascaso va rebre un tret al clatell mentre encarava els colpistes que disparaven des de l’interior de l’edifici. Ningú es va creure la versió oficial, que sostenia li havien disparat en el moment en què s’havia girat d’esquena. Tant el poder polític català com l’opinió publica catalana hi van veure una mà negra —probablement algú molt proper a Durruti o el mateix Durruti, que li hauria disparat a boca de canó per acabar amb el debat sobre el lideratge militar del sindicat.

Després de la rendició de la Capitania General, les forces lleials a la Generalitat van capturar el capitost dels colpistes, el general Goded i, també, tot i que no se sabria fins passat mig segle, el tinent José Seco Martínez que, el dia anterior, en els combats a la plaça Catalunya, havia assassinat a sang freda dos mossos d’esquadra. Els colpistes capturats van ser reclosos al vaixell-presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona, i poques setmanes després van ser jutjats i condemnats a mort. Tant Goded com Seco van ser afusellats, tot i que el segon no ho seria pels assassinats que havia comès, sinó per la seva participació en el cop d’estat.