Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, el cop d’estat militar contra la República que s’havia iniciat dos dies abans (17 de juliol de 1936) a les guarnicions colonials del Rif (terç nord de l’actual estat del Marroc) i que s’havia propagat per la Península l’endemà (18 de juliol de 1936), arribava a Catalunya. Des de primera hora d’aquella jornada, es van produir combats armats en diversos indrets de la ciutat de Barcelona, que van enfrontar l’exèrcit espanyol (que s’havia rebel·lat contra la legalitat republicana) contra les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt, Guàrdia Civil) i milicians organitzats de la CNT-FAI, Estat Català, el CADCI i altres sindicats i formacions polítiques.

Els principals combats es van produir al Raval, el Paral·lel, les Drassanes, la Barceloneta i l’Estació del Nord. Segons la investigació historiogràfica, a 2/4 de cinc del matí, dues columnes d’artilleria de l’exèrcit rebel van sortir del quarter de Sant Andreu. Després d’alguns tiroteigs, cap a les sis del matí van ocupar la plaça de Catalunya. Mentre passava això, uns altres grups de militars rebels van sortir dels quarters del Bruc (Diagonal) i Lepant (Gran Via) en direcció a Capitania General, però van ser interceptats al Paral·lel per les columnes de milicians, que els van derrotar. Alhora, les forces policials lleials a la Generalitat expulsaven els militars rebels de la plaça de Catalunya, els derrotaven i els detenien als carrers alts del Raval.

L’endemà, els dirigents anarquistes, conscients que s’havien convertit en la primera força armada de Catalunya (havien reunit més de 30.000 efectius armats, que representaven cinc vegades la suma dels cossos policials de la Generalitat); van perpetrar un cop d’estat. El president Companys, en el que seria l’error més gran de la seva carrera política, va consentir la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes, presentat com un govern de concentració, però que, en realitat, era un cop d’estat anarquista. Aquest Comitè va imposar les sinistres Patrulles de Control, formades per delinqüents comuns excarcerats pel líder anarquista Durruti, que van arraconar els cossos policials i van cometre milers d’assassinats.